Hermóðr: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Substituint plantilles de ref redirigides
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
Línia 7:
Hermóðr apareix clarament a l'article 49 de la [[Edda prosaica]], al llibre ''[[Gylfaginning]]''. Allà es descriu que els déus estaven sense paraules i devastats per la mort de [[Baldr]], incapaços de reaccionar causa de la seva dolor. Després que els déus van reunir el seu enginy després de la immensa commoció i el dolor per la mort de Balder, Frigg va preguntar qui dels Asos desitjava "guanyar tot el seu amor i favors" <ref name=BYOCK66> Byock (2005:66). </ref> per fer el camí cap al [[Hel (ubicació)|Hel]]. Va ser acordat oferir [[Hel (déu)|Hel]] un rescat a canvi de la devolució de Baldr a Asgard. Hermóðr està d'acord en això i va partir amb [[Sleipnir]] al Hel.
 
Hermóðr va muntar Sleipnir, el cavall d'Odin, durant nou nits a través de valls profundes i fosques fins elal [[Gjöll]], un pont cobert d'or brillant, el pont està custodiat per la donzella [[Móðguðr]] "Frenesí de la batalla" o "Cansada de la batalla". Móðguðr va dir a Hermóðr que Baldr ja havia creuat el pont i que ell havia d'anar cap avall i cap al nord.
 
En arribar a la porta d'Hel, Hermóðr va desmuntar, va estrènyer la sella de Sleipnir, muntà de nou, i va esperonar Sleipnir de manera que va saltar per complet per sobre de la porta. Així que per fi Hermóðr va arribar a la sala d'Hel i va veure Baldr assegut al seient més honrós. Hermóðr va pregar a Hel per alliberar Baldr, citant els grans plors per Baldr entre els [[Æsir]]. Hel llavors va anunciar que Baldr només seria alliberat si totes les coses, mortes i vives, ploresin per ell.