Humfrid: diferència entre les revisions

A la tardor del [[861]] Carles el Calb va planejar espoliar a [[Carles de Provença]], fill de [[Lotari I]] però va fracassar quan el regne de Provença, sota la direcció del regent [[Gerard del Rosselló]] va fer front a l'intent annexionista. Això va causar malestar, sigui pel fracàs o sigui per la injustícia. Més nobles es giraren contra Carles i entre ells sembla que Humfrid de [[Septimània]] i [[Gòtia]]. [[Carles l'Infant]] d'Aquitània, instigat pel conseller Esteve es revoltà. Tot el sud s'escapà del control de Carles el Calb. Aquest, fa acusar immediatament a Humfrid d'infidelitat. Sembla que el [[19 d'agost]] del [[862]] Humfrid ja havia estat desposseït dels seus honors i investit un tal Sunyer, potser l'antic [[comte d'Empúries]] Sunyer I o potser el seu fill [[Sunyer II]] o potser un altre magnat, del qual no se sap res, però que no va poder prendre possessió perquè Humfrid restava rebel als seus dominis. Pel que se sap només es van poder ocupar els comtats de Empúries i [[Peralada]] (entregats a [[Sunyer II]] i [[Delà]], fills de Sunyer I) i [[Girona]] i [[Besalú]] (entregats a [[Otger]]) però Barcelona, [[Osona]], [[Narbona]], [[Agde]], [[Besiers]], [[Melguelh]] i [[Nimes]], restaren en mans de Humfrid. A finals del [[862]] dos dels seus enviats de noms Lambert i Adaulf van tenir un ''placitum'' o assemblea a [[Narbona]]; en aquests assembla s'ordena entre altres la restitució a Richimir, abat de [[Abadia de Montoliu|Montoliu]] o Mallast, del lloc de ''Stacian'' a la diòcesi de Narbona, lloc que havia estat usurpat al monestir o abadia; el judici es va sotmetre a la llei visigoda que era segons sembla la del acusat i la sentència fou executada en 15 dies després que el procurador del monestir va demostrar la usurpació en un altra plau (''placitum'') a Pégan, després Capestang, al Narbonès. A l'acta Humfrid s'anomena Ananfred.

 

 

El mateix [[863]] els [[normands]], rebutjats al [[riu Loira|Loira]] per [[Robert el Fort]], van marxar cap a [[Aquitània]], van arribar a Saintes, on el comte Turpion d'[[Angulema]] va morir a l'assalt de la seva capital ([[4 d'octubre]] del [[863]]) i assolaren la regió de [[Poitou]], [[Perigoux]] i [[Llemotges]]. El [[864]] arribaren a [[Alvèrnia]] on, a [[Clermont]], estava [[Esteve d'Alvèrnia|Esteve]]. Assetjat a aquesta ciutat va morir en combat. També ocuparen [[Bordeus]] on van fer presoner al rei Pipí II, que els va guiar <ref> el que va passar no se sap; per uns els va contractar com a mercenaris per anar a Tolosa i conquerir la seva capital, com segurament ja havia fet abans, aprofitant potser la situació de provisionalitat del poder en aquesta; per altres els normands van atacar pel seu compte com a molt enganyats per Pipí al que qualsevol lluita podia afavorir </ref> fins a Tolosa que van atacar però van ser rebutjats per Humfrid o per uns missi dominici de Carles.<ref> se sap que Carles el Calb va enviar uns missi dominici a fer-se càrrec de la ciutat (abans de l'atac normand) però sembla que es van haver de retirar sense fer res, be perquè els habitants preferien el domini d'Humfrid o be perque el setge ja havia començat</ref> Immediatament després Humfrid, sense aliats ni esperances, va fugir cap a Itàlia si no ho havia fet ja al inici del setge. Humfrid va marxar a demanar asil de l'emperador [[Lluís II d'Itàlia]] però després de passar per [[Provença]] i els [[Alps]] no torna a ser esmentat i la seva sort final és desconeguda.