De molt jove es traslladà amb la seva família a [[Mèxic]], on viuria fins elsals 16 o 18 anys. De nou a Barcelona, s'inicià com a pintor, seguint l'estil de [[Santiago Rusiñol]], de qui sempre seria gran amic. Com a humorista gràfic, el 1902 publicà les seves primeres obres a ''[[El Rector de Vallfogona]]'' i al [[¡Cu-Cut!]]. Un any més tard, participa com a pintor en una exposició col·lectiva a la [[Sala Parés]], juntament amb [[Isidre Nonell]] i [[Jose Maria Xiró]]. El 1905 exposaria una col·lecció de caricatures de personatges de l'època a la mateixa Parès. Aquesta exposició, amb molt bona crítica, li va donar certa empenta professional i un any més tard comença a treballar al diari barceloní ''[[La Tribuna]]'', i a revistes com ''[[Or i grana]], [[¡Cu-Cut!]] i [[L'Esquella de la Torratxa]]''. A la revista ''[[De tots colors]]'' tenia una secció pròpia anomenada ''"Els nostres artistes en caricatura"''. L'editorial Vista & Corbella va editar una col·lecció amb postals amb caricatures de Bagaria.
El [[1908]] se'n va anar a treballar a Amèrica amb la companyia de teatre d'[[Enric Borràs]], viatjant per [[Mèxic]], [[Nova York]] i [[Cuba]].
