Osroene: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: s, essent nomes un poder -> s, essent només un poder
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
Línia 23:
Abgar VII va comprar el seu tron als parts per una gran quantitat de diners; els seus delegats van presentar regals a [[Marc Ulpi Trajà|Trajà]] a [[Antioquia de l'Orontes]] el [[114]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mittford |nom=T.B. |capítol=Cappadocia and Armenia Minor: historical setting of the ''Limes'' |títol=Aufstieg und Niedergang der römischen Welt |url=http://books.google.es/books?id=nRKDGwn_CRkC&pg=PA1196&lpg=PA1196&dq=abgar+114+trajan&source=bl&ots=L8pfbnzT-1&sig=1LP3H4AfbliRAnfxfomws1sI6V8&hl=ca&sa=X&ei=Y4GDULXBNYaZhQf-hYHoAw&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=abgar%20114%20trajan&f=false |llengua=anglès |editorial=Walter de Gruyter |data=1980 |pàgines=vol.2, p.1196 |isbn=}}</ref> i van declarar la lleialtat del rei excusant el seu retard pel temor de les represàlies dels parts: Quan Trajà va entrar a [[Edessa]] va rebre el títol d'''Arabicus'' i 250 cavalls de regal a més de contingents de cavallers i armament, i Abgar fou confirmat en el seu regne i aliat romà; en canvi el seu rival, el filarca d'Antemúsia, fou deposat i el seu territori annexionat a l'Imperi. Quan Trajà va retornar a occident després de ocupar [[Ctesifont]], Abgar es va unir a la revolta general, expulsant a la guarnició romana. En revenja els romans van assolar Edessa i probablement Abgar va morir a les lluites (116).
 
Després de l'evacuació romana de la regió el [[117]] els romans van nomenar un rei fidel que va ser l'arsàcida [[Partamaspades de Pàrtia|Partamaspades]], des llavors client de Roma mentre el parts afavorien un candidat seu de nom Yalud. El [[123]] la dinastia dels Agbar va tornar al poder i es va consolidar i des llavors fou lleial a Roma. Un membre de la casa reial d'Osroene, Sohemo, que era senador i cònsol romà, va arribar a ser rei d'[[Armènia]] vers el [[140]] i fins elal [[161]] i després altra cop vers el [[163]] fins a una data no coneguda. Sota [[Marc Aureli]] els parts van iniciar una ofensiva contra Roma, i el rei Manu VIII fou substituït ([[163]]) per Wael ibn Sharu, que va emetre moneda amb el rostre del rei de Pàrtia. Els romans van assetjar Edessa el [[165]] i els ciutadans van matar a la guarnició dels parts i van obrir les portes als romans; Manu VIII fou restaurat com a rei amb el malnom de Filoromà (''Philorhomaios'')
 
A la guerra civil del [[193]]-[[194]] Osroene va donar suport a [[Pescenni Níger]], governador de [[Síria (província romana)|Síria]], que va signar un tractat de pau amb els parts, però fou derrotat seguidament per [[Septimi Sever]] (emperador 193-211). El 194 Abgar VIII junt amb el rei d'Adiabene va atacar Nisibis, però fou deposat per Septimi Sever vèncedor de la guerra civil; després de l'administració d'un procurador Abgar va tornar al tron ara convertit en un element romanitzat i favorable a Roma; els seus fill foren hostatges a Roma i després de la derrota dels parts el 197-198 Osroene fou declarat un regne client i Abgar va rebre el títol de rei de reis; va visitar Roma després del 204. Després del 194 amb els territoris conquerits pels romans a l'est d'Osroene i probablement també una part del propi regne es va formar la província romana de Osroene (Septimi Sever va crear dos províncies mes enllà del Eufrates), mentre Agbar VIII el gran va conservar el poder a la resta, als territoris que els romans anomenaren regne d'Agbar. El límit del regne devia estar, segons una inscripció, a la fortalesa de Eski Hasr a 70 km al nord-oest d'Edessa.