Ossetes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegint {{Commonscat|Ossetia}} a partir de ru:Осетины |
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) |
||
Línia 6:
El [[1118]] van quedar sotmesos pel rei [[David IV de Geòrgia]]. [[Giorgi III de Geòrgia]] estava casat amb Burdukhan Gurandukht, filla de Khuddan, rei dels ossetes. Cap al [[1190]] la reina [[Tamara de Geòrgia]] es va casar amb David Soslan, rei dels ossetes que va morir el [[1207]]. Amb els mongols, a mitjan [[segle XIII]], els ossetes van esdevenir independents si be una part va emigrar a Europa (principalment a Hongria, on es van barrejar amb la població) i un altra part a la Xina. Els que van restar al Caucas van quedar limitats a zones i valls de muntanya i van deixar la vida nòmada per esdevenir més sedentaris dins de l'estil caucàsic. Quan reapareixen a la història al segle XVI el nom d'alans ha estat oblidat i s'anomenen ossetes amb llengua pròpia (subdividida en dialecte iron i dialecte digor amb la variant tualleg).
El [[1698]] [[Artxil d'Imerètia]], amb ajuda dels ossetes, va enderrocar el príncep [[Giorgi V d'Imerètia|Giorgi Gotxa]]. Al final del segle XIX la llengua digor va esdevenir literària escrita en caràcters aràbics; el iron s'escrivia en ciríl·lic·lic i el tualleg en caràcters georgians. El 1923 els tres dialectes van adoptar l'alfabet llatí fins
En els temps de la [[Unió Soviètica]] el territori d'[[Ossètia]] va quedar dividit seguint la serralada del [[muntanyes del Caucas|Caucas]] entre [[Ossètia del Nord]], pertanyent a [[Rússia]], i [[Ossètia del Sud]], pertanyent a [[Geòrgia]]. Els ossetes totals el 1989 eren 598.000 dels quals 335.000 a Ossètia del Nord i 164.000 a Geòrgia dels quals 65.000 a Ossètia del sud. La minoria musulmana (ossetes digor) representava entre el 20 i el 30% de la població; la població cristiana (ossetes iron i tuallag) practicava també la poligàmia.
| |||