Paros: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) |
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) |
||
Línia 41:
El poeta [[Arquiloc]] (''Archilocus'') era nadiu de Paros. Era molt apreciat el marbre blanc de Paros, el mes valuós després del pantèlic; les pedreres principals eren a la muntanya marpessa. La capital era la ciutat del mateix nom a la costa occidental, moderna Paroikía.
Va passar al [[Imperi Bizantí]] el 395. Al segle IX i al X va patir diverses incursions àrabs, les principals procedents de l'[[emirat de Creta]], destacant les del 837 (dirigida per Nisr) i la del 904 (dirigida pel renegat grec de [[Tessalònica]], [[Lleó de Trípoli]]). Després del 1204 amb la caiguda de [[Constantinoble]], l'illa, amb moltes altres, fou assignada a Venècia i formà part del [[Ducat de Naxos]] (1204-1566). Sota aquest poder va patir diversos atacs turcs (i alguns pirates cristians) a partir del inici del segle XV. El primer atac otomà el va dirigir l'almirall Çalil Bey en revenja perquè el duc de Naxos s'havia negat a reconèixer la sobirania del sultà [[Mehmet I]] (1413-1421) sobre la costa occidental d'[[Anatòlia]]. En 1389, Paros fou donada en dot a Maria Sanudo que es va casar amb Gaspar Sommaripa. Així a Paros hi governaven els Sommaripa mentre que els Loredano governaren Antiparos en feu quan fou donada en dot el 1446 a Maria Sommaripa que es va casar amb Giovanni Loredano el qual va construir el castell (després va passar als Pizanias fins
Es van fer diversos tractats entre Naxos i el sultà (1419, 1426, 1446 i 1454) que confirmaven la sobirania veneciana sobre el ducat i l'arxipèlag. El 1490 els otomans ([[Baiazet II]]) van atacar als Sommaripa amb intenció d'eliminar-los però l'almirall venecià Capello va salvar l'illa; els Sommaripa van traslladar llavors la capital de Paroikia (al nord-est) a la fortalesa oriental de Kephalos. [[Khayr al-Din Barba-rossa]] hi va fer una incursió en la seva expedició a les Cíclades el 1537. El darrer senyor de Paros, Sagredo, va rendir Kephalos el desembre de 1537 i sis mil habitants (incloent els d'Antiparos) foren massacrats; molts presoners joves foren enviats a galeres i les dones joves als harems. Un tractat signat el 1540 reconeixia el domini otomà però l'illa tindria certa autonomia sota un ''Kapudan Pasha'', i amb un poder llatí nominal que va subsistir fins al 1566. Les famílies locals principals (els Kondyali i els Mavrogenai) foren associats al govern. El 1566 l'illa fou annexionada i formà part del ducat concedit al jueu [[Josep Nasi]], mort el 1579. El seu nom turc fou Para.
|