Pau d'Àger i d'Orcau: diferència entre les revisions

 

Era fill d'Onofre d'Àger, cavaller de Tremp i d'Anna d'Orcau. Va estar vinculat a l'[[Orde de Sant Joan de Jerusalem]] a Tortosa (1228-1234), Vilafranca del Penedès (1637-1659), Vallfogona de Riucorb (1645-1672) i Barcelona (1656-1672). Era un diputat d'abans de la [[guerra dels Segadors]], però el seu poc protagonisme polític en la contenda li va permetre tenir el favor del rei espanyol. Va ser membre de diverses [[juntes de braços]], entre elles la que tractava de la crida militar de ''[[Princeps namque]]'' el [[1637]].

 

Al front de la Generalitat de Catalunya li va tocar viure la signatura del [[Tractat dels Pirineus]] entre França i Espanya el 1659. Malgrat aquesta pau, les tropes reials no es van desmobilitzar i es varen succeir les repressions i abusos dels soldats sobre la ciutadania, provocant continus enfrontaments entre la [[Diputació del General|Diputació]] i el [[virrei de Catalunya|virrei]], [[Francisco de Orozco]]. Aquest deixà clar la seva visió sobre la nova situació de les institucions quan manifesta: ''"los senyors diputats no són recullidors dels fruyts del principat, sinó recullidors dels fruyts de sa Magestat"''. Les tensions també tenien altres fronts com l'allotjament dels soldats (crisi recurrent des de feia 50 anys) i la voluntat de la Generalitat per aconseguir el control sobre les [[insaculació|insaculacions]] ara per ara pre-filtrades per la corona. És un període de forta "desafecció" de les institucions i un fort despotisme del virrei en el que no es varen realitzar ni [[juntes de braços]], ni [[trenta-sisena|trenta-sisenes]].