Qazvín: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) |
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) |
||
Línia 31:
A la mort de [[Muhammad Pahlawan]] el [[1186]]/[[1187]] el seu fill [[Kutlug Inandj]] va rebre un feu al [[Djibal]]. La seva mare Inandj Khatun, es va casar amb el nou atabeg [[Kizil Arslan Uthman]] i l'afavoria per la successió, ja que el seu nou marit no tenia fills. Assassinat Kizil Arslan Uthman, segurament enverinat per Inandj Khatun, el [[1191]], Kutlug Inandj fou proclamat atabeg, però va haver de fer front al seu germanastre Nusrat al-Din Abu Bakr d'Arran i Azerbaidjan, que es considerava atabeg, i sobretot al sultà seljúcida Toghrul ibn Arslanshah que acabava de ser alliberat del seu captiveri a l'Azerbaidjan i havia obtingut suports per recuperar el poder. Nusrat al-Din Abu Bakr va consolidar el seu poder a Arran i Azerbaidjan, mentre Toghrul i Kutlug Inandj disputaven el Djibal. El [[1192]] Toghrul va derrotar a Inandj i al seu germà Amir-i Amiran i va dominar la major part del Djibal. Els dos derrotats havent perdut quasi tot el Djibal, van intentar combatre a l'Azerbaidjan i Arran contra [[Abu-Bakr]] i foren derrotats el [[1193]]. Kutlug Inandj va fugir al Djibal on amb el suport del khwarizmshah Ala al-Din Muhammad va aconseguir finalment eliminar a Toghrul; les tropes coràsmies van matar al sultà seljúcida durant la seva segona incursió el [[1194]]. Kutlug va rebre el territori del Djibal com a feudatari del khwarizmshah però algun temps després fou assassinat pel general corasmi Miadjuk. El [[1195]] Hamadan, Qazvín i Isfahan ja havien passat al califa abbàssida [[An-Nàssir (abbàssida)|al-Nasir]], el gran rival dels corasmis, i el poder a la resta del Djibal va quedar en mans dels ''[[ghulam]]s'' pahlawanites. Per la seva banda Amir-i Amiran es va enfrontar altra cop ([[1193]]) a Abu Bakr ara amb el suport del [[Shirvanshah]] i de la reina [[Tamara de Geòrgia]], i va obtenir la victòria prop de [[Gandja]] que va ocupar, però Abu Bakr va poder fugir cap a [[Nakhitxevan]]. Amir-i Amiran va morir al cap de poc i Gandja es va sotmetre llavors altra cop a Abu Bakr.
El [[1217]]/[[1218]], en el conflicte entre el [[khwarizmshah]] i el califa [[An-Nàssir (abbàssida)|an-Nàssir]], [[Sad I ibn Zangi]] va marxar al nord i va ocupar Rayy, Qazvín i [[Semnan]], però fou derrotat amb una batalla amb els [[corasmis]] prop de Rayy i fet presoner. Llavors Qazvín va passar a [[Khwarizm]]. Però fou per poc temps; la conquesta mongola ([[1220]]) va posar en fuita al khwarizmshah [[Ala al-Din Muhammad]]; el general mongol [[Subotai]] finalment van atrapar a Muhammad a [[Qarun]], però aquest va fugir al darrer moment i en va perdre el rastre; llavors Subotai van tirar enrere i en venjança van destruir [[Zandjan]] i segurament van conquerir a l'assalt Qazvín on tota la població fou massacrada com a càstig. A la sortida dels mongols es va produir un buit de poder i el [[1124]] l'amir local va reconèixer a [[Djalal al-Din Manguberti]]. Aquest fou derrotat i mort pels mongols el [[1131]] i Qazvín va restar sota domini dels governadors mongols. El [[1253]]/[[1254]] fou designat governador local Iftikhar al-Din Muhammad al-Bukhari que va governar ajudat pel seu germà Imam al-Din Yahya; junts van governar fins
A la primavera del [[1283]] Arghun (el futur [[Il-khan]] [[Arghun Khan]]) va retornar al Khurasan. Al arribar a Rayy es va trobar que el seu delegat (''shehna'') en aquesta ciutat havia estat deposat i torturat per orde del seu oncle [[Ahmad Teguder]] i substituït per un delegat d'aquest; el va detenir i el va retornar al seu oncle muntat en un ase; llavors va intentar aconseguir l'adhesió dels amirs orientals; Kungurtai va caure sota sospita de conspirar amb Arghun per fer-se amb el poder i fou arrestat el [[17 de gener]] de [[1284]] i executat al [[Regió del Karabakh|Karabagh]] el dia següent. Ahmad llavors va enviar al seu gendre, el general georgià Alinak, en expedició contra Arghun, i ell va marxar al darrere amb l'exèrcit principal, sortint de Pilsavar a l'estepa de [[Mughan]] el [[26 d'abril]] de [[1284]]. Arghun va derrotar a Alinak a Ak Khwadja prop de Qazvín el [[4 de maig]], però es va haver de retirar cap a l'est perseguit per Ahmad; va intentar fer la pau amb el seu oncle, però aquest va descartar qualsevol arranjament.
| |||