Els '''rems''' (en llatí ''remi'') foren un [[poble gal]] de la [[Gàl·lia Belga]] que vivia a la vora del ''[[Sequana]]'' ([[riu Sena]]) i tenia per capital a ''[[Durocortorum]]'' ([[Reims]]). [[Juli Cèsar]] diu que eren els mes propers als celtes de tots els belgues i diu que el riu ''Sequana'' i el riu ''Matrina'' ([[Marne]]) eren la frontera entre els belgues i els celtes. Els seus veïns eren els [[suessions]]. Durant la [[Guerra de les Gàl·lies]] Cèsar va entrar al seu país des el sud el any [[57 aC]] i va arribar al ''Axona'' ([[Aisne]]) que segons diu era als límits amb el rems. A 12 km al nord de l'Aisne, hi havia ''Bibrax'', ciutat dels rems que ocupaven el territori fins elal Marne, en mig del qual hi havia ''Durocortorum''. Els rems no es van oposar als romans<ref>[[Juli Cèsar]], ''[[De bello gallico]]'' II, 3</ref> i es van sotmetre al procònsol romà al que van oferir subministraments en gra, i li van donar hostatges i el van rebre a les seves ciutats donant-li tota mena d'ajut contra la resta de belgues i germànics. En canvi els seus aliats els suessions, van estar al costat de la resta dels belgues. En la gran reunió de pobles gals de [[Bibracte]] del [[52 aC]] per reunir tropes per portar a [[Alèsia]], els rems no hi van anar i van romandre lleials a Cèsar. Amb tot això foren afavorits pels romans (Cèsar va imposar el domini dels rems sobre els suessions) i van esdevenir la principal nació de la Gàl·lia passant davant dels [[eduins]] i [[sèquans]] que eren les nacions mes poderoses el [[58 aC]]. Els eduins però van conservar el seu prestigi entre els pobles gals enemics de Roma dels que eren els capdavanters.[[Plini el Vell]] esmenta{{Citació necessària|data=novembre de 2012}} els rems com poble federat de Bèlgica. [[Estrabó]] diu que els rems gaudien del favor dels romans i la seva capital ''Durocortorum'' era residencia ocasional dels governadors romans.
