Silvan: diferència entre les revisions

El seljúcida Malik Shah va morir el [[1092]] i entre aquesta data i el [[1118]] la ciutat va canviar de mans sovint: els seljúcides, Tutush, Dudak, Kilidje Arslan, i Sukman al-Kutbi d'Akhlat. El [[1118]] va morir el seljúcida Muhammad ben Malik Shah i Mayyafarikin va passar als [[ortúkides]] (Nadjm al-Din Ilghazi), el mateix any o el [[1119]], que des deu anys abans dominaven a [[Mardin]]. El historiador [[Ibn al-Athir]] situa la conquesta de la ciutat vers el [[1121]] o [[1122]], però probablement l'altra data es mes correcta ja que resulta d'un cronista local. A Ilghazi el va succeir el [[1122]] el seu fill Temurtash a Mardin i Mayyafarikin i va resistir durant 30 anys els intents d'expansió de [[Imad-ad-Din Zengi]]. Va construir el pont de Karaman sobre el riu Satdama ([[Batman Su]]), a 8 km a l'est de Mayyafarikin ([[1147]]) obra que va acabar el seu fill Najm-ad-Din Alpi el [[1153]] o [[1154]]. La ciutat va restar en mans de la dinastia però la capital fou a Mardin on els prínceps van residir, i el govern local fou confiat a la família Nubata membres de la qual apareixen sovint com a ''kadis''. Vers el [[1157]] la gran mesquita (ensorrada parcialment el [[1153]]) fou reconstruïda.

 

 

El [[1231]] els mongols ja van devastar les rodalies de Mayyafarikin. El [[1240]] una ambaixada mongola va exigir la submissió. El príncep Kamil Muhammad ([[1247]]-[[1260]]) fill de Muzaffar Shihab, va rebutjar les demandes mongoles i va resistir fins que el [[1260]] la ciutat fou ocupada pel general d'Hulagu, Yashmut i el [[aiúbida]] va morir. Amirs mongols van governar la ciutat en nom del [[Il-khan]] fins al [[1353]]. En els últims anys els [[Kara Koyunlu]] i els [[Ak Koyunlu]] es van disputar el poder, i també van participar en la lluita els kurds i tribus àrabs.