Skanderbeg: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: articipar a les campa -> articipar en les campa |
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) |
||
Línia 8:
Quan els hongaresos derrotaren els turcs el [[25 de desembre]] de [[1443]] a la batalla de Zlatica o Izladi, Skanderbeg i altres senyors albanesos traïren al soldà. Segons un relat, Skanderbeg va abandonar al beglerbegi Kasim al camp de batalla quan aquest fou derrotat a [[Nish]] el [[1443]] i es va dirigir a [[Croia]] o Krujë de la que es va apoderar el [[27 de novembre]] de l'any [[1443]] i l'endemà caigueren definitivament les forces del soldà que hi eren destinades. A finals del [[1443]] va abjurar de l'islam. El [[1 de març]] de [[1444]], sota patronatge de Venècia, Skanderbeg fundà la Lliga de Lezhë ([[Lliga d'Alessio]]), una federació per a la defensa d'[[Albània]] contra els turcs de la que fou nomenat cap. El Papa el va reconèixer com a croat. Amb aquesta aliança, Skanderberg dugué a terme una reeixida guerra de 18 anys contra els otomans, els quals no aconseguiren instal·lar-se al nord i al centre d'[[Albània]]. Disposava d'uns dos mil soldats i podia reunir fins a un màxim de deu mil amb els dels altres senyors albanesos, cosa que el va obligar a fer una guerra de guerrilla, utilitzant com a bases algunes fortaleses disperses com Stelush, Petrella i la pròpia Croia, on hi havia guarnicions dels seus aliats estrangers, venecians i més tard catalans o napolitans.
Fins
Aquesta aliança va desagradar a Venècia que va pressionar a alguns caps albanesos els quals van tornar a l'aliança amb els otomans, com Pau Dukagin (Pavlo Dukagin) que s'havia revoltat el [[1449]] <ref> el març del [[1451]] els otomans li van retornar el seu ''timar'' o feu que li havia estat confiscat </ref> Mois Dibra, Jordi Balsha, i Hamza Castriota (nebot de Skanderbeg).
|