Vescomtat de Carcassona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) |
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) |
||
Línia 1:
{{Historiaoccitana}}
El '''vescomtat de Carcassona''' sorgí el [[1082]]. En aquesta data Bernat Ató Trencavell vescomte de [[Nimes]] i [[Albi (Occitània)|Albi]], al·legant els drets de la seva mare Ermengarda (que els havia venut a Barcelona abans del [[1070]]) va reclamar els comtats de [[Carcassona]] i [[Rasès]] i els vescomtats de [[Besiers]] i [[Agde]] i se'n va apoderar. Els [[Trencavell]] varen ser senyors de fet dels dominis però només amb el títol de vescomtes. Ermengarda va morir el [[1101]] i el seu fill Bernat Ató I (IV de Nimes i d'Albi) fou llavors proclamat formalment vescomte de Carcassona, Rasès, Besiers i Agde. Barcelona va defendre els seus drets repetidament. El [[1107]] [[Ramon Berenguer III]] es va apoderar de la ciutat de Carcassona. El [[1129]] o [[1130]] va morir Bernat Ató IV i el seus fills Roger I, Ramon I i Bernat Ato V el van succeir el primer a Albi i Carcassona, el segon a Besiers i el tercer a Agde. Roger va morir sense fills el [[1150]] i el seu germà Ramon Trencavell I va governar els estats (meny Agde) fins al [[1167]]. Després de set guerres ([[1096]], [[1107]], [[1112]], [[1120]], [[1124]], [[1150]] i [[1157]]) Ramon I Trencavell va reconèixer el [[1157]] la sobirania de Barcelona, reconeixement confirmat el [[1167]]. El seu fill Roger II (III de Besiers) fou vescomte fins
==Llista de vescomtes ==
|