Alt Camp: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) |
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals |
||
Línia 21:
Tanmateix l'actual comarca de l'Alt Camp no coincideix amb la definida per la [[generalitat de Catalunya]] el [[1936]] i 1987. Una llei de gener de 1990 modificà els límits de diverses comarques entre les quals hi havia l'Alt Camp. Per aquesta llei el municipi de [[Masllorenç]] se segregà de la comarca de l'Alt Camp i s'agregà a la comarca del Baix Penedes, i el municipi de [[Garidells]] se segrega de la comarca del Tarragonès i s'agrega a la comarca de l'Alt Camp. Es manté el nombre de vint-i-tres municipis, però es perd una superfície de 3,56 km² i una població de 117 habitants. L'Alt Camp tenia el 1990 una superfície de 544.69 km² i una població de 33.794. habitants, dels quals més de la meitat es concentraven a [[Valls]].
L'Alt Camp és una concentració eminentment agrícola. La indústria és molt concentrada
==Relleu ==
Línia 52:
==Vegetació ==
[[Fitxer:Omis-15.jpg|thumb|220px|dreta|Pi blanc abundós en l'Alt Camp]]
La vegetació actual de la plana és escassa, a causa del predomini dels conreus. A les parts més baixes a prop dels rius hi predominen els [[jonc]]s. Als vessants inferiors també hi predominen els [[agricultura|conreus]], però hi ha força brolles de [[romaní]], [[garriga|garrigues]] (formades principalment pel [[Garric |coscoll]], [[cua de cavall|cues de cavall]] amb el [[pi blanc]] i els [[salze]]s. A la muntanya mitjana hi dominen les [[brolla|brolles]] i [[màquia|màquies]] amb pi blanc, amb sectors d'[[alzina]]r, [[àlber]]s i [[om]]s. Als vessants més humils i frescals hi ha també [[roure|rouredes]] de [[roure valencià]] (o de fulla petita) amb [[Pi (arbre)|pinassa]].<ref>{{citar llibre |cognom=M. Calbet |nom=Josep |coautors=Teresa M. Jové |títol=Alt Camp: marc físic marc humà |editorial=Generalitat de Catalunya |lloc=Valls |data=maig de 1983 |isbn=84-300-8291-3}}</ref>
La vegetació natural estaria constituïda sobretot per alzinars a gairebé tot el territori. A l'extrem nord-est segurament dominarien els carrascars. Els vessants enlairats són territori propi de les rouredes de roure valencià.
Línia 65:
A partir d'aquest moment s'inicia la recolonització per gent que procedeix de terres de més al nord. De mica en mica, la població augmenta i la plana és conreada de nou. Es calcula una població d'uns 7.000 habitants a mitjan segle XIV. La [[Pesta Negra]] afectà molt el territori d'aquesta comarca, ja que la darreria del segle XV hi havia una població que amb prou feines superava els 2.000 habitants. Ja en aquest moment Valls era centre demogràfic i econòmic indiscutible del pla.
Al llarg del segle XVI es viu un augment notable i es consoliden nombrosos pobles. Pel [[1718]] es calcula una població de 9.383 habitants, i pel [[1787]] de 25.443 habitants. En aquestes mateixes dates Valls té una població de 3.141 habitants i 8.209 habitant respectivament. Valls concentra el 32% del total comarcal
El primer cens modern ([[1857]]) dóna una població de 38.507 habitants. El cens de [[1860]] registra 39.402 habitants. Aquest darrer dóna la xifra màxima de població en la comarca al llarg de tota la seva història. En aquest moment, a l'Alt Camp hi ha una gran activitat agrícola i industrial ([[tèxtil]], alimentària). Valls, amb 13.319 habitants, té gairebé el 34% de la població comarcal. En aquest moment ja s'insinua un període de decadència i Valls ja perd població respecte al cens anterior. Hi ha quatre municipis que tenen una població superior a 2.000 habitants (Alcover, el Pla de Santa Maria, Vila-rodona i [[Aiguamúrcia]]), i vuit municipis amb més de 1.000 habitants.
Com que no es disposa de dades concretes de la primera meitat del segle XIX, és difícil precisar el moment de màxim demogràfic, encara que, segons els censos moderns, seria
Els gràfics de l'evolució de la població mostra clarament aquesta tendència. D'una comarca relativament força poblada i una capital també relativament important (el [[1842]] era la cinquena població poc poblada que té com a capital un nucli mitjà on resideix el 58% de la població comarcal.
Línia 83:
Alguns municipis arriben a tenir més del 70% de la seva superfície conreada plantada de ceps ([[Bràfim]], [[Nulles]], [[Puig-Pelat]], Vila-rodona i Vilabella). A d'altres, a la riba dreta del Francolí, on hi ha més regadiu, la vinya ocupa menys superfície, encara que gairebé sempre superava el 50% de la superfície conreada municipal (Alcover). Els sectors més septentrionals de l'Alt Camp són els que tenen menys vinya.
Aquesta extensió de les vinyes afecta molt el paisatge del Camp, sobretot per haver-se plantat en indrets on fins aleshores hi havia bosc o matollar. El conreu de la vinya s'enfila per vessants molt inclinats fins a pràcticament els cims gràcies a la construcció de feixes aguantades amb parets de [[pedra seca]]. A Vila-rodona, per exemple, les terres no conreades passen del 42% a la darreria del segle XVIII a un 18%, i Valls del 28% a un 12% durant el màxim període.
La ciutat de Valls i altres nuclis es veieren afavorits per la instal·lació de fassines d'aiguardent. Tres quartes parts de la producció de [[vi]] es transformava en aiguardent, el qual era en bona part exportat a la resta dels països d'[[Europa]] i [[Amèrica]].
Línia 90:
Els cereals es mantenien en alguns municipis al nord de la comarca (el Pla de Santa Maria, Cabra del Camp, Aiguamúrcia i el Pont d'Armentera). El cereal més conreat era el [[blat]], seguit de lluny de l'[[ordi]], el [[sègol]] i la [[civada]].
L'oliera també perd terreny, i només és important a [[la Riba]] i l'Alcover. L'[[avellaner]] encara ocupa un espai molt reduït en el conjunt comarcal. És plantat sobretot als vessants inferiors de les muntanyes i només el secà. Al llarg del segle XIX l'avellaner experimenta un augment notable. L'ametller no s'estén d'una manera notable fins a la segona meitat del segle XIX. Una tendència semblant té el [[garrofer]], arbre que exigia poques atencions i subsistia en terres pobres.
Aquest esquema de la distribució dels conreus es veié modificat per l'entrada de la [[fil·loxera]], al llarg de la darrera dècada del segle XIX. Algunes terres es replantaren amb peus de [[vinya|ceps]] americans. D'altres es replantaren amb garrofers, avellaners i [[ametller]]s. D'altres, en fi, les terres més pobres s'abandonaren.
Línia 102:
L'activitat industrial més activa en el moment de màxim econòmic de l'Alt Camp, entre [[1750]] i [[1850]], fou la tèxtil de [[cotó]], al Pla de Santa Maria, Valls, [[Picamoixons]], la Riba i Pont d'Armentera. Hi havia [[adober]]ies i aiguardents a Valls, i [[paper]]eres a la Riba, Alcover, Valls, Vila-rodona, el [[Milà]] i el [[Rourell]].
Durant la segona meitat del segle XIX i primera del XX no es continua aquesta tradició industrial. A partir de la dècada de [[1950]] l'activitat industrial pren una nova embranzida. A finals del segle XX hi ha una indústria diversificada. El sector que ocupa més treballadors és la [[metal·
La indústria metal·lúrgica és la base industrial de l'Alt Camp; ocupa gairebé la meitat de la població industrial i és localitzada sobretot a Valls. El sector alimentari és constituït per petites empreses, ubicades principalment a Valls. El sector tèxtil, que ha perdut importància en els darrers anys, és a Valls, al Pla de Santa Maria, Vila-rodona, Pont d'Armentera i Vilabella. La indústria de la fusta i dels mobles és localitzada també a Valls. La indústria del paper és a la Riba i Alcover. La indústria química és a Valls i al Pla de Santa Maria. En materials per a la construcció destaquen algunes indústries de Valls i a les pedreres d'Alcover.
Línia 137:
* Municipis d'altres comarques a l'Alt Camp:
** [[Masllorenç]], del [[Baix Penedès]].
** [[El Montmell]], només el nucli
* Municipis de l'Alt Camp a altres comarques:
** [[Els Garidells]], al [[Tarragonès]] dins del municipi ''Perafort i els Garidells''.
| |||