Mode dòric: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 1 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:Q960729
Check Wikipedia 68 dins VP:QQ13
Línia 25:
{{Listen|filename = C dorian.ogg|title = "Mode dòric medieval sobre Do"||format = [[Ogg]] }}
{{Listen|filename = Adorian.ogg|title = "Mode dòric medieval sobre La"|descripció = Guitarra acústica executant l'escala de el mode dòric sobre la, ascendent i descendent.|Format = [[Ogg]] }}
L'[[església ortodoxa|Església bizantina]] va desenvolupar en els seus orígens un sistema de vuit modes musicals (els [[octoechos|octoechoi]]), que van servir com model perquè els teòrics del [[cant pla]] medieval europeu desenvoluparan el seu propi sistema de classificació modal a partir del s. IX.<ref>Harold S. Powers, "Mode, § II: Medieval modal theory, 2: Carolíngia synthesis, 9th-10th centuries", The New Grove Dictionary of Music and Musicians '', second edition, edited by Stanley Sadie and John Tyrrell (London: Macmillan Publications; New York: Grove's Dictionaries of Music, 2001). ISBN 978-1-56159-239-5</ref> De l'èxit d'Occident a sintetitzar aquest sistema amb elements del quart llibre de la sèrie De institutione musica de [[Boeci]] va néixer la falsa impressió que els oktōēchos bizantins eren herència directa de l'antiga Grècia.<ref>Peter Jeffery, "Oktōēchos", The New Grove Dictionary of Music and Musicians '', second edition, edited by Stanley Sadie and John Tyrrell (London: Macmillan Publications, New York: Grove's Dictionaries of music, 2001). ISBN 978-1-56159-239-5</ref> El terme va ser usat originalemte per a designar a una de les harmoniai tradicionals de la teoria musical grega i tenia diversos significats, entre els quals s'incloïa el sentit d'octava formada per vuit sons. Aquest nom va ser pres en el s. II (juntament amb altres sis) per [[Claudi Ptolemeu|Ptolemeu]] per a designar els seus set tonoi o tonalitats de transposició. Quatre segles més tard, Boeci va interpretar a Ptolemeu en Llatí, encara amb el sentit de tonalitats de transposició, no escales. Quan es va formular la teoria del cant en el s. XIX aquests set noms més un vuitè mode, Hipermixolidi (més tard modificat a Hipomixolidi), van ser presos novament en el tractat anònim Alia Musica ''. Un dels comentaris sobre aquest tractat, anomenat Nova Expositio '', els va donar per primera vegada el sentit de d'[[: en: octave species|espècies d'octaves]] diatòniques, o escales.<ref>Harold S. Powers, "Dorian", The New Grove Dictionary of Music and Musicians '', second edition, 29 vols., Edited by Stanley Sadie and John Tyrrell (London: Macmillan Publications, New York: Grove's Dictionaries of Music, 2001): 7: 507. ISBN 978-1-56159-239-5</ref>
 
Els intervals que formen l'escala del mode dòric medieval són:
Línia 52:
* "The Way I Feel" de [[Gordon Lightfoot]] <ref name=guitar-nut/>
* "The Wreck of the Edmund Fitzgerald" de [[Gordon Lightfoot]] <ref>{{ref-llibre |url = http://www.traditionalmusic.co.uk/traditional-music/ency/m3.htm|títol = Traditional & Folk Music - Encyclopedic Dictionary|consulta = 2008.09.05}}</ref>
* So What de [[Miles Davis]] Escrita en re i mi bemoll dòrics.<ref>{{ref-llibre |nom = Richard|cognom = Lawn|coautors = Jeffrey L. Hellmer|títol = Jazz: theory and practice|editorial = [[: en: Alfred Publishing|Alfred Publishing]]|lloc = [[Los Angeles]]|any = 1996|pàgines = [http://books.google.cat/books ? id = mjaITr2NdkEC & pg = PA190 190]|isbn = 0-88284-722-8}}</ref>
* "Gimme some more" de [[Fred Wesley & The JB's]] compost i dirigit per [[James Brown]].
* "Et Incarnatus est" en el moviment del Credo a la [[Missa Solemnis (Beethoven)|Missa Solemnis]] de [[Beethoven]].<ref>{{ref-llibre |nom = Michael|cognom = Steinberg|enllaçautor = Michael Steinberg |capítol = Notes on the Quartets|editor = Robert Winter and Robert Martin|títol = The Beethoven Quartet Companion|lloc = Berkeley, Califòrnia |editorial = University of California press |any = 1994|pàgina = 270|isbn = 978-0-520-20420-1|oclc = 27034831}}</ref>