Alfred de Musset: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa descripció a la imatge Paris Tombe Musset 2013.jpg a partir del peu de foto |
m Corregit: fins l'/la/les -> fins a |
||
Línia 29:
Va ingressar al Liceu Enric IV als 17 anys i hi va obtenir l'any [[1827]] el Premi de dissertació llatina al Concurs General. Gràcies a Paul Fouché, cunyat de [[Victor Hugo]], va freqüentar des del 17 anys el Cenacle, saló de [[Charles Nodier]] a la [[Biblioteca de l'Arsenal]]. Llavors va simpatitzar amb [[Charles Augustin Sainte-Beuve|Sainte-Beuve]] i [[Alfred de Vigny]], refusant adular al « mestre » [[Victor Hugo]]. Després d'intentar seguir estudis de medicina, de dret, de dibuix, d'anglès, de [[piano]] i de [[saxòfon]] va esdevenir un dels primers [[Romanticisme|romàntics]] francesos. Amb 20 anys, la seua emergent notorietat literària s'acompanyava ja d'una reputació sulfurosa, nodrida pel seu vessant « dandy ».
L'any 1830, any de la [[Batalla d'Hernani]], en la qual no va participar, Musset va intentar la sort en el teatre. Però després del fracàs de la seua obra ''Nuit Vénitienne'' (Nit veneciana), l'autor va dir « adéu al galliner, i per molt de temps » (Carta a P. Calais), fins a l'any 1847. El desembre de 1832 va aparèixer el primer ''Spectacle dans un fauteuil'' (Espectacle des d'una butaca), que es compon d'un drama, ''La Coupe et les Lèvres'' (La copa i els llavis), d'una comèdia, ''À quoi rêvent les jeunes filles ?'' (En què somien les noies?) i d'un conte oriental, ''Namouna''. Musset expressa ja en aquest recull la dolorosa tensió entre disbauxa i puresa que domina la seua obra.
De [[1833]] a [[1834]], va ser amant de [[George Sand]], amb la qual se'n va anar a Itàlia i qui va inspirar-li ''[[Lorenzaccio]]'', drama romàntica que va escriure l'any 1834. Aleshores va publicar els ''Contes d'Espagne et d'Italie''. Però Musset va caure malalt i George Sand esdevingué amant del seu metge. Va tornar a París, on va fer representar les comèdies: ''Le Chandelier'' (El canelobre), ''[[On ne badine pas avec l'amour]]'' (Amb l'amor no es juga), ''Il ne faut jurer de rien'' (No cal jurar per res) que han quedat en el repertori del [[Théâtre-Français]] ; també va escriure diverses narracions i ''[[Confession d'un enfant du siècle]]'' (Confessió d'un infant del segle), la seua única novel·la, dedicada a George Sand. De 1835 à 1837, Musset va escriure la seua obra mestra poètica, ''Les Nuits'' (''Nuits de mai, d'août, d'octobre, de décembre''), al voltant dels temes imbricats com ara el dolor, l'amor i la inspiració.
| |||