Cònsol romà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) |
m Corregit: fins l'/la/les -> fins a |
||
Línia 5:
Abolida la monarquia ([[509 aC]]), la tradició afirma que les funcions del rei van ser ocupades per dos magistrats anuals, anomenats col·legues (''Consules'', literalment «els que caminen junts») amb iguals plens poders cadascun. Nogensmenys, la investigació actual considera que la figura del cònsol només es formà lentament després de l'expulsió dels reis. Inicialment es va mantenir un càrrec de ''rex sacrorum'' en l'àmbit exclusivament religiós i les tasques polítiques i militars passaren a un magistrat anomenat ''magister populi''.
El [[452 aC]], però, se substitueix el ''magister populi'' per un col·legi de deu [[decemvir]]s (''Decemviri Legibus Scribundis Consulari Imperio'') per redactar el codi civil i polític de l'administració de l'estat i el [[449 aC]] es restaurà una magistratura normal formada per dues persones, ara anomenats ''praetor maximus'' i ''praetor minor''. Des d'aquest moment i fins a les ''[[leges Liciniae-Sextiae]]'' de [[367 aC]] aquest col·legi pretorial, precedent del consular, s'anà alternant amb els col·legis de [[tribú consular|tribuns militars amb poder consular]] (''tribuni militares consulare potestate'').
Els cònsols eren originalment [[patricis]], però després del llarg enfrontament polític entre patricis i [[plebeu]]s, amb les ''[[leges Liciniae-Sextiae]]'' de [[367 aC]] es va establir la dualitat d'un cònsol patrici i un altre plebeu (el nom «cònsol» es va usar llavors per primer cop). Eren elegits pels [[Comicis romans|comicis centuriats]] i cadascun podia vetar les decisions de l'altre, de manera que només es podien adoptar les que tenien consens; només el veto de l'altre cònsol, i més tard dels [[tribú de la plebs|tribuns de la plebs]], limitava les seves facultats. En canvi els cònsols podien interferir en les decisions dels [[pretor]]s, [[Edil romà|edils]] i [[qüestor]]s (no pas les dels [[censor]]s ni [[dictador]]s, ni, mes tard, en les dels [[tribú]]ns). El seu poder militar era il·limitat i tenien el comandament de dues legions cadascun, que mes tard foren més.
| |||