Districte de Godavari: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) |
m Corregit: fins l'/la/les -> fins a |
||
Línia 43:
Antigament fou part dels regnes de [[Regne de Kalinga|Kalinga]] i de [[Vengi]] cap dels quals va arribar més al sud del riu [[Godavari]]. Els primers governant una mica coneguts són els [[andhres]] o [[satavahanes]] que van ser conquerits per [[Asoka]] vers [[260 aC]] però després van governar 400 anys de manera independent. Al segle III foren seguits pels [[pallaves]]; un rei pallava va tenir seu a Vengi prop d'Ellore i un altra a Pithapuram. Totes aquestes dinasties foren budistes. Al segle VII va passar als [[chalukyes]] orientals que van tenir com a capital a Rajahmundry; els chalukyes eren vaisxnavites i van esdevenir feudataris dels [[coles]] vers [[999]]. Quan el poder cola va entrar en decadència al segle XII, Vengi va passar a mans de diversos caps menors i al segle XIII a la dinastia Ganpati de [[Warangal]]. Aquestos foren derrotats pels musulmans el [[1324]], que durant un temps breu van dominar la zona, però aviat en foren expulsats passant als reis reddis de Kondavid i Rajahmundry. A la meitat del segle XV Vengi i Kalinga van quedar unides sota els [[gajapatis]] d'[[Orissa]]. Aviat van retornar els musulmans. El [[1470]] Rajahmundry i Kondapalli foren cedides al sultà [[bahmànida]] de [[Gulbarga]] a canvi del seu ajut i pocs anys després va conquerir tots els dominis dels gajapatis. Però el sultanat bahmànida es va desmembrar tot seguit i això va permetre als gajapatis de recuperar el poder abans del final del segle XV.
Krishna Deva, rei de [[Vijayanagar]], va envair el país el [[1515]] i el va fer tributari per un temps curt. El [[1543]] el sultà de [[Golconda]], enfrontat als gajapatis d'[[Orissa]], els va imposar la cessió de tot el territori entre el [[Kistna]] i el [[Godavari]]. Aquestes províncies es van revoltar i els gajapatis van ajudar al rebels; llavors els musulmans van creuar el riu Godavari i van conquerir terres cap al nord-est. La capital dels gajapatis, Rajahmundry, fou conquerida el [[1572]], i pocs anys després tot el país al nord del riu estava dominat pels sultans de Golconda i el van conservar fins a la deposició de la dinastia per [[Aurangzeb]] el [[1687]]. La sobirania mogol fou llunyana i el poder real el van exercir els zamindaris locals que eren de fet independents. Finalment després del [[1724]] [[Asaf Jah]], subadar o nizam del [[Dècan]], va restaurar l'orde i va imposar la seva autoritat.
El primer establiment europeu fou Palakollu, prop de Narasapur, on es van establir els holandesos el [[1652]]; després van fundar una factoria a Jagannathapuram, modernament una part de Cocanada. Els britànics van seguir amb factories a Madapollam (modernament part de Narasapur); Viravasaram (Virasheroon), uns kms al nord-oest de l'anterior; Injaram ([[1708]]); i Bandamurlanka. Pel mateix temps els francesos es van establir a Yanam o [[Yanaon]]. El [[1750 ]] el nizam va concedir Narasapur als francesos i el [[1753]] la resta dels [[Circars Septentrionals]]; els francesos van ocupar les factories angleses al districte el [[1757]]. El [[1758]] els britànics van fer una expedició dirigida pel coronel Forde des de Bengala i van derrotar els francesos a Condore (Chandurti) prop de Pithapuram i en les següents operacions militars els britànics van assegurar el seu domini als Circars que finalment els foren cedits el [[1765]].
| |||