Musoles: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Corregit: fins l'/la/les -> fins a |
||
Línia 5:
conquesta del [[Regne de València|regne]] per [[Jaume I el Conqueridor]]. Després de la conquesta, una de les branques de la família s'instal·là a [[Benifairó de les Valls]], possiblement als inicis del [[segle XVII]] consolidant-se com una de les principals famílies de la comarca del [[Camp de Morvedre]]. En aquesta localitat varen ocupar els principals càrrecs municipals al llarg dels [[segle XVIII|segles XVIII]] i [[segle XIX|XIX]]. Aconseguiren un gran ascens social a l'ombra dels [[Vives de Canyamàs]], senyors de [[Faura]] i [[Benifairó de les Valls]], treballant com administradors dels bens del senyoriu. En [[1965]] els tres descendents d'aquesta branca dels Musoles (amb un membre de la branca de la ciutat de València) esdevingueren entre els set principals propietaris del térme de [[Benifairó de les Valls]].
Durant la [[Guerra de Successió Espanyola]], va destacar la figura de Jorge Musoles, terratinent i alferes del [[Felip V de Castella|Rei]], que va influir de manera determinant en que las villes de la jurisdicció de [[Camp de Morvedre|Morvedre]] optaren per la causa de [[Felip V d'Espanya|Felip V]].
En [[1739]], Joan Bautista Musoles va adquirir una plaça de [[regidor]] a l'Ajuntament de [[València]], que els seus descendents conservaren fins a la caiguda de l'[[Antic Règim]]. Figura destacada de la família fou també el seu fill primogènit, Felip Musoles, magistrat de l'Audiència d'[[Corona d'Aragó|Aragó]], de la Audiència de [[Regne de València|València]], Oïdor i Diputat a les Corts. Per ocupar ell la magistratura, el seu germà, Salvador Musoles, se'n va fer càrreg de la regiduria de [[València]]. El 29 de setembre de [[1778]], el rei [[Carles III d'Espanya]] va concedir el títol de '''Baró de Campo-Olivar''' a Bartolomé Musoles i Pastor, fill de Felip Musoles, Oïdor de l'Audiència de [[Corona de Castella|Castella]]. La denominació del títol corresponía al d'una extensa finca, propietat de la família, a Campo-Olivar, al municipi de [[Godella]], pròxim a [[València]]. Els Musoles varen estar vinculats també a [[Mislata]], senyoriu que va passar per molts hereus des de [[1748]] en que fou venut pel [[comte d'Aranda]]. Per extinció de la línia directa, el senyoriu i el títol de '''Baró de Mislata i La Moreria''' va passar al baró de Campo-Olivar en el [[segle XIX]]. Durant aquesta època Diego Musoles Arramendia fou elegit diputat a les Corts espanyoles, en [[1871]].
Fernando Maria Musoles Martínez-Curt es l'actual Baró de Campo-Olivar, des de l'onze de març de [[1994]], any en que succeir a son pare, el baró Fernando María Musoles Barber ([[1917]]-[[1989]]). Balbino Musoles Frígola es l'actual Baró de Mislata i La Morería, des de [[1978]], any en que va succeir al seu germà José María Musoles Frígola.
| |||