Cúria Pontifícia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza plantilles de referències
Línia 1:
{{confusió|Cúria romana}}
{{polisèmia|Cúria}}
La '''Cúria Pontifícia''', '''Cúria Vaticana''', o '''Cúria Romana''' és el conjunt d'òrgans de govern de la [[Santa Seu]] i de l'[[Església Catòlica]]. Està compost per un grup d'institucions, anomenades [[dicasteri]]s, sota la direcció del [[Papa]], <ref>La Santa Seu és citada sovint com "la Ciutat del Vaticà", un concepte de molts significats, ja que pot referir-se a la zona geogràfica, coneguda per aquest nom, fins i tot abans de la [[Cristianisme|Cristiandat]], a la residència del papa, a la [[Santa Seu]], i a l’[[Estat de la Ciutat del Vaticà]], que va ser creat el 1929.</ref> que exerceixen les funcions legislatives, executives i judicials. Es coordina i proporciona la necessària organització central per al correcte funcionament de l'Església i l'assoliment dels seus objectius. La potestat de la cúria romana es considera vicària del papa: <ref>Segons Iuscanonicum, "La potestat de la Cúria romana és vicària del papa": [http://www.iuscanonicum.org/index.php/organizacion-eclesiastica/25-the-project/267-la-curia-romana.html L'organització de la Cúria Romana].</ref>
 
{{cita|En l'exercici suprem, ple i immediat del seu poder sobre tota l'Església, el Romà Pontífex se serveix dels dicasteris de la '''Cúria Romana''', que, en conseqüència, realitzen la seva tasca en el seu nom i sota la seva autoritat, per bé de les Esglésies i servei dels sagrats pastors |''' Decret sobre la funció pastoral dels bisbes en l'Església''', '''''[[ Christus Dominus]]'', 9'''.<ref>[http://www.vatican.va/archive/hist_councils/ii_vatican_council/documents/vat-ii_decree_19651028_christus-dominus_sp.html Decret ''Christus Dominus''] de [[Pau VI]].</ref>}}
Línia 9:
És normal que cada [[diòcesi catòlica]] tingui la seva pròpia cúria per a la seva administració. Per a la diòcesi de Roma, aquestes funcions no es gestionen mitjançant la cúria romana, sinó pel ''Vicariat General de Sa Santedat per a la Ciutat de Roma'', segons el que disposa la [[constitució apostòlica]] ''Ecclesia in Urbe''. El vicari general de Roma, tradicionalment un [[cardenal]], i el seu delegat el vicari adjunt, que ostenta el títol personal d'arquebisbe, supervisen la gestió de la diòcesi per delegació d'aquest papa, però no amb més dependència de la cúria romana, com a tal, que altres diòcesis catòliques de tot el món.
 
Fins a recentment, hi havia càrrecs hereditaris a la cúria romana, ostentant títols denominats "funcions" que van finalitzar quan el papa va perdre els [[estats papals]]. Una reforma ordenada per [[Pius X]] va ser incorporada al [[Codi de Dret Canònic]] de 1917. Una altra reorganització va ser començada per [[Pau VI]] en 1960. Entre els èxits d'aquesta reforma curial hi ha la modernització d'aquells processos i la internalització de l'equip de la cúria. Aquestes reformes estan reflectides en el segon [[Codi de Dret Canònic]], de 1983. <ref>Cúria romana (2009). Enciclopèdia Británica.18 maig de 2009 </ref>
 
La composició de la cúria romana, d'acord amb el lloc web oficial de la Santa Seu, consta dels següents òrgans:<ref> [http://www.vatican.va/roman_curia/index_sp.htm La Cúria Romana]</ref>