Khitan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins l'/la/les -> fins a |
m Corregit: circumstancia -> circumstància |
||
Línia 20:
El [[936]] Tö-Kuang va començar a intervenir activament en els afers, quan va protegir al general imperial xinès d'origen shato, Che King-t'ang, revoltat contra els Tang posteriors ; en el seu ajut va baixar per la regió d'[[Hebei]] (Hopei) pel pas de Kou-pei-K'eou, amb un exèrcit de 50.000 homes i va ajudar al general a derrotar els imperials i pujar al tron fundant la dinastia dels [[Jin posteriors]] (Heou Tsin); com a compensació els kitan va rebre el nord de Hebei incloent Yeou-tcheou o Yun-tcheou (moderna [[Pequín]]) i la part més al nord del [[Shansi]] ([[Shanxi]]) amb Yun-tcheou (moderna Ta-t'ong), regió que en conjunt era anomenada [[Setze prefectures]] (Beijing i cap a l'oest en una amplada de entre 100 i 150 km) . Aquesta entrega permetia per primer cop als "bàrbars" de les estepes establir-se al darrere de la Gran Muralla Xinesa. Beijing, ocupada pels Kitan els 936, va passar més tard als [[djürchät]], i d'aquestos als [[gengiskhànides]] i va restar en poder del nòmades del [[936]] al [[1368]]. Tö-kuang hi va establir a [[Pekín]] la seva capital del sud (en xinès Nan King) el [[938]] mentre la capital de nord era [[Lin-huang]] (a la vora del Chara-mouren, a [[Manxurià]]), la seva capital oriental era [[Leiao-yang]] i el [[944]] va establir [[Ta-t'ong]] com a capital occidental.<ref> Mullie, Les anciennes villes de l'empires des Grands Leao, T'oung pao, 1922, 105 </ref>
Che King-t'ang va restar un fidel aliat i vassall dels kitan fins a la seva mort el [[942]], però el seu nebot i successor Shi Chonggui (Che Tchong-kuei), es va separar de l'aliança i va voler esdevenir independent; això fou un error greu ja que el [[946]] Tö-Kuang el va derrotar a l'altura de Ho-kien-fu, i els kitan van creuar el [[riu Groc]] i es van presentar davant [[K'ai-fong]] (llavors anomenada Ta-leang), la capital dels [[Jin posteriors]], on Tö-kuang va entrar el dia [[1 de gener]] del [[947]]; allí es va vestir com un xinès, agafant el nom dinàstic de '''Liao''' (Leao) i va pensar en proclamar-se emperador, però llavors van començar les revoltes de la població xinesa i els rovoltats començaren a massacrar a les guarnicions dels kitan <ref>especialment greu fou la matança de Tchang-tö però quan Tö-Kuang va intentar anar a castigar a aquesta ciutat les revoltes s'havien estès ja massa</ref> i finalment va decidir la retirada cap a [[Jehol]], emportant-se a tota la cort xinesa Jin presonera; al arribar a Tchen-ting el khan va morir i aquesta
Retirats els kitan, el general xinès d'origen [[shato]] Lieu Tche-yuan, governador del [[Shanxi]], fou proclamat emperador per les tropes (febrer del [[947]]) i va entrar fàcilment a K'ai-fong amb el suport popular i es va proclamar emperador (abril del 947) fundant la dinastia dels [[Han posteriors]].
| |||