Setge d'Arbuna (737): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: r de pròpia ma al genera -> r de pròpia mà al genera |
m Corregit: carrega -> càrrega |
||
Línia 32:
{{Conquesta Omeia d'Hispania}}
{{FixHTML|end}}
Després de la [[batalla de Tours]], les noves agressions dels musulmans a la zona d'[[Arle]]<ref>{{es}} Francisco Codera y Zaidín, ''[http://books.google.cat/books?id=gks3EdDM4pQC&pg=PA325&lpg=PA325&dq=Ocba+737+Berre&source=bl&ots=MsbAJFcGbb&sig=3TZasjJd4Ag15LLwtWr7otrPQzs&hl=ca&ei=GsQjSuTSNOG6jAeo0LS1Bg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1#PPA325,M1 Estudios Criticos de Historia Arabe Española]'', p. 324-5</ref> i l'aliança del duc [[Mauront]] amb [[Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí]] en contra dels francs<ref>{{en}} Geary, Patrick J. Before France and Germany. Oxford University Press: 1988</ref> obligaren [[Carles Martell]] a promoure una nova expedició contra ells, aplegant un gran exèrcit de [[franc]]s i [[Borgonya|borgonyons]], [[Setge d'Avinyó (737)|cremant Avinyó]] després de la seva captura<ref>{{en}} Halsall, Guy (2003). ''Warfare and Society in the Barbarian West 450-900''. London: Routledge. ISBN 0-415-23939-7, p. 226.</ref><ref>{{en}} Mastnak, Tomaz (2002). ''Crusading Peace: Christendom, the Muslim World, and Western Political Order''. University of California Press. ISBN 0-520-22635-6, p. 101.</ref> i travessant el [[Roine]], va passar a Septimània que va creaura sense oposició fins a Narbona (àrab Arbuna) que va assetjar, on es trobava el [[valí]] [[Athima]] el valí o general de les forces musulmanes, que al saber que s'acostaven els francs es va tancar a la ciutat per dirigir la seva defensa. [[Carles Martell]] va decidir començar la conquesta de [[Septimània]] per aquesta ciutat que era la principal i més forta dels sarraïns al nord dels [[Pirineus]]. Narbona estava tallada per un braç del [[riu Aude]] que desaiguava a un estany proper que comunicava amb la mar pel port Nou (de la Nouvelle), que després fou el port de Saint-Charles; mercès a aquesta canal es podien fer entrar vaixells de
Mentre Carles Martell seguia vigorosament el setge, el governador de l'Àndalus, [[Uqba ibn al-Hajjaj as-Salulí]], advertit del perill que corria la ciutat, va comprendre que de la seva salvació depenia la sort de Septimània i va decidir enviar ajuda; immediatament va enviar un contingent sota comandament d'[[Amir ibn Ailet]] per socrrer la ciutat.<ref>{{citar llibre| cognom=Rovira i Virgili| nom= Antoni| enllaçautor= Antoni Rovira i Virgili| títol = Història Nacional de Catalunya, volum II| pàgines = p. 340| editorial = Edicions Pàtria| isbn = | data =1920| ref =}}</ref> Amir, per accelerar la seva marxa i evitar el passos dels Pirineus sens dubte vigilats, hi va anar per mar. Va arribar al port Nou i va remuntar el riu però es va trobar amb les fortificacions construïdes pels assetjants que no esperava i llavors va desembarcar i va decidir anar a Narbona per terra. Carles no li va donar temps i al saber de la seva arribada (un diumenge) va deixar una part de l'exèrcit al setge i amb l'altra part es va dirigir contra els que arribaven. Es van trobar en una vall de les [[Corbièras]] (francès les Corbières), prop d'un antic palau visigot que portava el nom de Corbièras. Amir va agafar posicions avantatjoses prop del rierol de Berre, entre Salses (Ville-Salse) i Sijan (Sigean), a uns 2 km de la mar i a uns 10 km al sud de Narbona, i fou atacat amb fúria pels francs sense temps de reconèixer el terreny. Els sarraïns sorpresos, van aguantar el primer atac però Carles en persona va avançar i va matar de pròpia mà al general Amir i les seves forces es van desbandar; perseguits pels francesos, aquestos van fer una carnisseria; els que es van tirar a l'aigua de l'estany foren perseguits per alguns bots que els francs van aconseguir, i van seguir matant musulmans; els que no van morir per les armes franques, van morir ofegats o foren fets presoners, i pocs van aconseguir arribar als seus vaixells. Aquest enfrontament és conegut com [[batalla del Berre]].
| |||