Drus el Vell: diferència entre les revisions

Aquí no va arribar a creuar el riu suposadament per un fet miraculós: una dona més gran que un ser humà se li va aparèixer i li va dir "on vas insaciable Drus, els deus prohibeixen el teu avanç, aturat! El final dels teus fets i de la vida es imminent". Drus va tornar llavors cap al Rin i a la tornada es van produir alguns fets que van espantar als supersticiosos romans: llops, genets, laments de dones, estels fugaços al cel. Drus va morir entre l'Elba i el ''Sala'' (probablement el [[Saal]] a Turíngia) segons [[Tit Livi]] a conseqüència d'una caiguda de cavall que li va trencar la cama (va morir al cap de 13 dies segurament de la gangrena). Els altres historiadors no esmenten la cama de Drus. [[Suetoni]] diu que Drus va ser enverinat per [[August]] i es probable que l'emperador estigués enfadat per la seva ofensiva excessiva però no sembla probable que arribés a l'enverinament.

 

 

Els diversos historiadors parlen de la fúria amb que va actuar a Germània on milers de persones foren deportades, milers executades, moltes regions devastades i una atmosfera de terror es va imposar entre les tribus germàniques. Drus era un combatent incansable i sovint desafiava als caps enemics a combat singular. La zona entre el Rin i el Weser va quedar dominada sota el seu comandament i va erigir nombroses fortaleses per assegurar el poder romà en aquestes regions al [[Mosa]], el Weser i fins a l'Elba (''Florus'' diu que unes cinquanta fortaleses a la vora del Rin i més enllà, riu sobre el que va construir dos ponts)