Comtat de Veringen: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: 459 per mig d'un enll -> 459 per mitjà d'un enll
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 22:
El 1170 Marcuard I va ocupar Nellenburg i va agafar el títol de comte de Nellenburg. Marcuard va morir abans de 1172, deixant tres fills: Ulric que fou abat del [[Abadia de Sankt Gallen|Sankt Gallen]] 1198-1199 i va morir el 15 de gener de 1200; Enric, co-comte de Veringen i Nellenburg que va morir sense fills a la croada el [[1 de setembre]] de [[1190]]; i Mangold, esmentat com a comte de Veringen entre 1150 i 1186 i comte també de Nellenburg des de 1170/1172, que va deixar vuit fills: Gebard (+ 1185), Wolfrad comte de Veringen i Nellenburg (+1216), Eberard (+12 de gener de 1186) co-comte de de Veringen i Nellenburg, Marcuard (+ entre 1196 i 1213), [[Enric de Veringen]], [[bisbat d'Estrasburg|bisbe d'Estrasburg]] el 1202, mort el 9 de març de 1223, Willibirga o Willibirgis casada amb Rodolf I de [[Vaz]] (fill de Walter I de Vaz) esmentada el 1169, Godofreu (esmentat el 1193) i Dieteric (esmentat el 1202).
 
Wolfrad va morir el 1216 i del seu matrimoni amb Berchun de [[comtat de Kirchberg|Kirchberg]] va tenir vuit fills: Wolfrad (monjo mort abans de 1220), Eberard (mort a Itàlia vers 1117), Manegold, comte de Nellenburg casat amb Elisabet de Montfort filla de Hug I de [[comtat de Montfort (Suàbia)|Montfort]] (mort després del 1229), Wolfrad (II) comte de Nelleburg i de Veringen (vers 1224-1237), un fill mort jove, una filla (Agata?) casada amb Hartman de [[comtat de Württemberg|Württemberg]] (fill de Lluís II de Württemberg),<ref> li va aportar en dot la zona del [[Necker]] mitjà a Wurttemberg i riques propietats al Danubi; el 1227 la branca dels Wurttemberg-Gröningen va adoptar l'escut dels comtes de Veringen com a propi, però canviats en color sable en camp daurat; el nét d'Hartman, Ulric dels Stifer, de la branca principal de Württemberg, adoptava també aquest escut en lloc del seu anterior amb tres torres;</ref>, Hildegarda casada amb Conrad, ''truchsess'' de Waldburg, i Matilde.
 
Manegold va seguir la línia de comtes de Nellenburg extingida el 1422 (el seu blasó fou el de Veringen, però en atzur sobre camp d'or). Wolfrad II va iniciar una línia nova de comtes de Veringen en la que el va succeir el seu fill Wolfrad III. Va morir el 1257 i va deixar dos fills: Wolfrad IV que el va succeir a Veringen, i Hedwigis que amb dispensa papal per consanguinitat (datada el 2 de octubre de 1252, es va casar amb Hartman I de [[comtat de Gröningen|Gröningen]]. La seva dot va reduir altre cop els dominis dels Veringen, completat amb vendes a Schenkungen i el monestir de Heiligkreuztal. En canvi es va adquirir l'àrea de Laucherttal per la part de l'herència dels Gammertinger, que no està clar si fou per casament o per una altre tipus d'herència. Vers 1250 Wolfrad IV el Jove fundava la ciutat de [[Riedlingen]] i en aquest temps també es va formar la vila de Veringen o [[Veringenstadt]] que va rebre dret de mercat el 1285 i tenia des de la primera meitat del segle 14 un segell propi. A Wolfrad IV el va succeir el seu fill Enric el Jove que va fundar vers 1270 el castell de Neuveringen a l'est de Riedlingen. Va heretar del seu oncle Enric el Vell possessions a l'Alta Suàbia. Però Enric tenia necessitat de diners i va decidir vendre el comtat a [[Rodolf I d'Alemanya|Rodolf IV d'Habsburg]], el que es va concretar el 1291, el mateix anys que moriria Rodolf. Els successors no van tardar a empenyorar el comtat als propis antics comtes de Veringen.