Antoni Desvalls i de Vergós: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: articipat a l'exèrcit -> articipat en l'exèrcit
m Robot canvia ISBN incorrecte
Línia 5:
Amb la declaració de la guerra a ultrança, formà l'agost de [[1713]] el [[Regiment de cavalleria Sant Jaume]], del què fou nomenat coronel, per la lluita a l'interior del país.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Albertí |nom=Santiago |títol=Diccionari biogràfic |volum=vol.4 (Q-Z i apèndix) |url=http://books.google.es/books?id=cU0BAAAAMAAJ&q=poal+sant+jaume+1713&dq=poal+sant+jaume+1713&hl=ca&sa=X&ei=ApMCUvPFIqyv7QbHjoGoBw&ved=0CDEQ6AEwAA |llengua= |editorial=Albertí |data=1970 |pàgines=55 |isbn=}}</ref>
 
Amb el nomenament de [[Rafael Casanova i Comes]] com a Conseller en Cap de Barcelona, la ciutat canvià l'estratègia defensiva duta a terme fins llavors, a l'espera d'ajuda exterior, per una ofensiva, en la que se sortiria a l'acat dels assetjants i organitzar un [[Expedició del Braç Militar|aixecament a l'interior]] per desgastar les línies d'aprovisionament i desviar efectius, mitjançant Antoni Desvalls<ref>{{Ref-llibre |cognom=Galisteo |nom=Roger |títol=Entre Castilla y Cataluña |url=http://books.google.es/books?id=Lzx9g09G3T4C&pg=PA629&dq=villarroel+thoar+montjuic&hl=ca&sa=X&ei=jrjQUc2xFMS1Pf7tgfAK&ved=0CDsQ6AEwAQ#v=onepage&q=tohar&f=false |llengua=castellà |editorial=Bubok |data=2013 |pàgines=629 |isbn=8468633666}}</ref> que dugué a terme, com a coronel de cavalleria, diverses campanyes militars pel Principat amb els [[miquelet]]s<ref name=Santiago Albertí>{{citar llibre |cognom= Albertí|nom= Santiago |títol= L'Onze de setembre|url= http://www.albertieditor.cat/ficha.php?id_producto=5871 |editorial= Albertí Editor |lloc=Barcelona |any=2006 |pàgines=135-198 |isbn= 84-7246-079059-92 |ref= }}</ref> i el [[Regiment de cavalleria La Fe]] del coronel [[Sebastià de Dalmau i Oller]],<ref name=Santiago Albertí>{{citar llibre |cognom=Albertí |nom=Santiago |títol=L'Onze de setembre |url=http://www.albertieditor.cat/ficha.php?id_producto=5871 |editorial=Albertí Editor |lloc=Barcelona |any=2006 |pàgines=162 |isbn= 84-7246-079059-92 |ref= }}</ref> entre les que aconseguí la victòria a la [[batalla de Talamanca]].<ref name="s1714batalles">{{Citar publicació |cognom=Mata |nom =Jordi |article =6 batalles decisives |publicació=Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] |lloc=Barcelona |exemplar=núm. 108 |data=setembre 2011 |pàgines=p.32-37 |issn=1695-2014}}</ref> presentant batalla als borbònics el 7 de maig en el [[Combat de Mura]], derrotant la columna de [[Diego Gonzalez]],<ref name=diccionari>{{Ref-llibre |cognom=Albertí |nom=Santiago |títol=Diccionari biogràfic |volum=vol.2 (D-L) |url=http://books.google.es/books?id=lagUAQAAIAAJ&q=1705+milicies+populars+moragues&dq=1705+milicies+populars+moragues&hl=ca&sa=X&ei=fVuNUYWaHMyAhAe35IHQAw&ved=0CDEQ6AEwAA |llengua= |editorial=Albertí |data=1969 |pàgines=44 |isbn=}}</ref> després de fer una [[batalla de Manresa|incursió sobre Manresa]] en la que va derrotar el regiment borbònic napolità de Félix de la Escalera, dirigint-se posteriorment a [[Terrassa]], [[Combat d'Esparraguera|sent atacat]] el dia 9 a [[Esparreguera]] per un destacament sortit de [[Martorell]].<ref name=diccionari/>
 
El gener del 1714 fou encarregat d'organitzar l'exèrcit català de l'interior, per tal de fer de suport a la Barcelona [[Setge de Barcelona (1713-1714)|assetjada]] des de la rereguarda dels exèrcits borbònics, que encerclaven la capital catalana.<ref name=Santiago Albertí>{{citar llibre |cognom= Albertí|nom= Santiago |títol= L'Onze de setembre|url= http://www.albertieditor.cat/ficha.php?id_producto=5871 |editorial= Albertí Editor |lloc=Barcelona |any=2006 |pàgines=200-230 |isbn= 84-7246-079059-92 |ref= }}</ref>
<ref name="s1714resistencia">{{Citar publicació |cognom=Cònsul |nom =Arnau |article =Resistència i caiguda de Barcelona |publicació = Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] |lloc = Barcelona |exemplar = núm. 108 |data = setembre 2011 |pàgines = p.38-44 |issn = 1695-2014}}</ref> Així començà una campanya militar, que va durar fins a la capitulació de Cardona del 18 de setembre d'aquell mateix any, que es desenvolupà sobretot a la Catalunya central. La zona muntanyosa del Bages, Moianès, Lluçanès i bona part d'Osona fou escenari dels principals combats, que també s'estengueren cap als Vallès, els Penedès, part del Maresme, etc. Una de les principals batalles va tenir lloc a [[batalla de Talamanca|Talamanca]] el 13 i 14 d'agost del 1714, i provocà unes 600 baixes, entre morts i ferits, a les tropes [[Felip V d'Espanya|filipistes]] el [[1714]].<ref name="s1714batalles">{{Citar publicació |cognom=Mata |nom =Jordi |article =6 batalles decisives |publicació = Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] |lloc = Barcelona |exemplar = núm. 108 |data = setembre 2011 |pàgines = p.32-37 |issn = 1695-2014}}</ref>
 
Quan [[Barcelona]] va caure, es va refugiar al [[Castell de Cardona|castell]] i vila de [[Cardona]], on el seu germà [[Manuel Desvalls i de Vergós|Manuel]] era governador.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ginesta |nom=Salvador |títol=La Comarca del Bages |url=http://books.google.cat/books?id=XsGAQWe6UTEC&pg=PA75&dq=cardona+30+viles&hl=ca&ei=tn-bTaCJOMiZOtWOyKEH&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC0Q6AEwAA#v=onepage&q=cardona%2030%20viles&f=false |editorial=L'Abadia de Montserrat |lloc= |data=1987 |pàgines=p.75 |isbn=8472028607 }}</ref> Amb ell i la guarnició de Cardona, i amb la major part dels oficials que havien participat en l'exèrcit català de l'interior, va capitular el 18 de setembre del 1714.<ref name=Santiago Albertí>{{citar llibre |cognom= Albertí|nom= Santiago |títol= L'Onze de setembre|url= http://www.albertieditor.cat/ficha.php?id_producto=5871 |editorial= Albertí Editor |lloc=Barcelona |any=2006 |pàgines=361-362|isbn= 84-7246-079059-92 |ref= }}</ref> Preferí l'exili, i s'embarcà cap a [[Mallorca]] i [[Nàpols]], i després a Viena. Continuà com a comandant militar a [[Àustria]] i el [[1716]] va combatre els [[turcs]] a [[Hongria]], comandant una divisió imperial. El seu fill [[Manuel Desvalls i d'Alegre]] fou [[preceptor]] del futur emperador [[Josep II, emperador romanogermànic|Josep II]], i el seu nét [[Joan Antoni Desvalls i d'Ardena]], un il·lustre científic.
 
==Referències==