Equació de Schrödinger: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-robabilitat de que +robabilitat que , -robabilitat de què +robabilitat que ) |
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
||
Línia 52:
També va trobar les [[Ona estacionària|ones estacionàries]] d'aquesta equació relativista, però les correccions relativistes no concordaven amb la fórmula de Sommerfeld i ho va deixar de banda. Finalment va decidir posar junts la seva equació d'ona i l'anàlisi espectral de l'hidrogen, el seu escrit va ser publicat el 1926 a la revista ''[[Annalen der Physik]]''.<ref> Erwin Schrödinger, ''Annalen der Physik, (Leipzig)'' (1926), [http://home.tiscali.nl/physis/HistoricPaper/Schroedinger/Schrodinger1926c.pdf Über das Verhältnis der Heisenberg-Born-Jordanschen Quantenmechanik zu der meinen.] </ref> L'article va rebre el suport d'Einstein que veia les [[Ona de matèria|ones de matèria]] com un antídot contra les matrius mecàniques que considerava extremadament formals.
L'equació de Schrödinger ens explica el comportament de <math>\psi </math>, però no explica el que és <math>\psi</math>. Schrödinger va tractar infructuosament d'interpretar-la com a [[densitat de càrrega]]. Tanmateix, el 1926, pocs dies després de la publicació del darrer article de Schrödinger, [[Max Born]] va interpretar <math>\psi </math> com una [[amplitud de probabilitat]],<ref>Max Born [http://www.hep.princeton.edu/~mcdonald/examples/QM/born_zp_37_863_26.pdf ''Zur Quantenmechanik der Stoßvorgänge''], ''Zeitschrift für Physik'' '''37''' 863-867 (1926).</ref>
Schrödinger es va oposar sempre, igual que Einstein, a una aproximació estadística o probabilística perquè comportaria el [[col·lapse de la funció d'ona]], i mai va acceptar la [[interpretació de Copenhaguen]] que van proposar Niels Bohr, Max Born i Werner Heisenberg.<ref>''Schrödinger: Life and Thought'' by Walter John Moore, Cambridge University Press 1992 ISBN 0-521-43767-9</ref>
| |||