Nasr II ibn Àhmad: diferència entre les revisions

L'exèrcit samànida va lluitar a la part occidental contra els [[zayàrides]] del [[Tabaristan]] i guerrers [[daylamites]] com [[Asfar ibn Shiroya]] o [[Makan ibn Kaki]], a vegades amb èxit, però la seva autoritat a [[Rayy]] fou precària. El 930 va esclatar una revolta popular a [[Bukharà]] en favor dels germans de l'emir, que aquest tenia empresonats, i un d'aquestos, [[Yahya ibn Nasr]], fou posat al tron, però no es va poder sostenir per l'habilitat del visir enfrontant als germans entre ells. El [[933]] els ziyàrides van restituir el [[Gurgan]] i van pagar tribut per Rayy. [[Wushmgir ibn Ziyar]] va succeir al seu germà [[Mardawidj ibn Ziyar]] (928-935) el 935 i va reconèixer la sobirania samànida. El 937/938 el fill d'Abu Abd Allah Muhammad ibn Ahmad al-Djayhani, de nom [[Abu Ali ibn Muhammad ibn Muhammad al-Djayhani]] va pujar al poder com a visir, fins al 941. En aquest temps es va instal·lar a [[Transoxiana]] una ''dawa'' ismaïlita fatimita, dirigida pel ''dai'' Muhammad ibn Ahmad Nakhshabi (o Nasafi) que va intentar convertir a l'emir.

 

 

Fou clement, just, liberal i patró de les lletres i les ciències i sota el seu regnat es va produir un renaixement de la literatura i la cultura neopersa.