Txu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins + (infinitiu) -> fins a |
m Corregit: influencia -> influència |
||
Línia 18:
Néix al [[Kirguizistan]] a les muntanyes [[Tien Shan]] al Terskei Alatan i corre vers el nord-est fins a arribar a uns 6 km del llac [[Issiq Kul]] al que envia un braç (Kutemaldi); al curs superior se'l coneix pel nom de Kočkar; segueix cap al nord i passa per les gorgues de Bugham (rus Buam) i continua al nord-oest. Rep llavors per la dreta al Gran i Petit Kebin, i per l'esquerra al Aksu i el Kuragati, passant per la vall de Txu on es troba la capital del país, [[Bishek]], i després entra al [[Kazakhstan]] passant per la ciutat de [[Ču (Kazakhstan)|Ču]]; llavors passa per zones desèrtiques i es perd al llac desèrtic de Saumul-Kul, a uns 110 km al nord de l'[[Amu Darya]].
La zona ja estava colonitzada vers la meitat del segon mil·lenni aC en temps de la [[cultura d'Andronovo]] (1700-1200 aC). Després hi van viure els [[sakes]] i els [[wusun]] (psuedo-tocaris). El [[sogdians]] iranians s'hi van establir al [[segle VI]] <ref>Barthold, W. "Balāsāg̲h̲ūn or Balāsaḳūn." Encyclopaedia of Islam. Edited by: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel and W.P. Heinrichs. Brill, 2008. Brill Online. UNIVERSITEITSBIBLIOTHEEK LEIDEN. 11 March 2008 <http://www.brillonline.nl/subscriber/entry?entry=islam_SIM-1131> </ref>; algunes inscripcions i restes d'aquestos pobles han estat trobades i descrites pel savi soviètic A. N. Bernstamm (1910-1956) que comprova que la
El [[776]] la vall del Ču i la del [[riu Talas|Talas]] foren ocupades pels [[carlucs]] ([[karluks]]), i les tribus turques es van establir també no molt lluny. La capital regional era [[Suyab]]; el khan de la zona residia a Kuz Ordu ([[Balasagun]]). Els exèrcits musulmans només hi van arribar un cop, el [[810]], a la part occidental de la vall, en una campanya contra Kulan. Al segle X hi havia una nombrosa població musulmana però el [[982]] encara no era general i els nestorians sembla que eren majoria.
| |||