Mercury-Redstone 3: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 30:
==Preparació==
{{Vegeu també|Programa Mercury}}
La nau espacial ''Freedom 7'', la càpsula Mercury núm. 7, va ser lliurada a [[Cape Canaveral Air Force Station|Cap Canaveral]] el 9 de desembre de 1960. Va ser originalment previst per a una missió que podria ser llançada poc després que la nau fos disponible, però la Càpsula núm. 7 va resultar requerir d'un ampli desenvolupament i treball de proves abans que es considerés segur per al vol. No obstant això, com havia estat destinat des de l'estiu del mateix any, com la primera nau espacial tripulada, es va prendre la decisió de retardar la missió fins que aquesta càpsula en particular fos preparada, amb una data de llançament temptatiu del 6 de març, en lloc d'utilitzar una càpsula alternativa.<ref name="This01">''This New Ocean'', p. 342</ref> El coet impulsador que va ser previst originalment per al vol, va ser el Redstone núm. 3,<ref name="This01"/>, que havia estat lliurat al Cap a principis de desembre;<ref>Grimwood, p. 118</ref> no obstant això, es va utilitzar aleshores en la prova de vol del [[Mercury-Redstone 1A|MR-1A]], el 19 de desembre.<ref>Grimwood, p. 119</ref> La substitució, va ser el Redstone núm. 7, no va arribar al Cap fins a finals de març; per aquesta vegada, però, la missió ja s'havia ajornat a l'espera dels resultats d'un altre vol de prova.<ref>Grimwood, p. 129</ref>
 
A finals de la [[Dècada de 1960|dècada de 1960]], s'havia produït un nombre creixent de les preocupacions sobre els estàndards del vehicle de llançament Redstone; la prova de vol del [[Mercury-Redstone 2|MR-2]], que transportava un ximpanzé, havia tingut problemes tècnics durant el llançament ja que va portar la nau espacial volant massa alt, massa lluny i ràpid.<ref>''This New Ocean'', p. 315</ref> Com a resultat, la missió va ser de dos minuts més del previst, i la reentrada va sotmetre al passatger a 14,7g en lloc de la xifra prevista d'aproximadament 12g. El punt de amaratge era de seixanta milles del vaixell de recuperació més proper, i que era de dues hores i mitja abans que un helicòpter pugui recuperar la càpsula i el seu passatger - moment en el qual gairebé s'havia enfonsat.<ref>''This New Ocean'', p. 316</ref> Com a resultat, la NASA no estava disposada a posar en marxa la missió MR-3 sense més treballs de desenvolupament; a finals de febrer, encara havia set grans alteracions que havien realitzat sobre el coet impulsador que requerien de proves.<ref>''This New Ocean'', pp. 323-4</ref> Un vol més de prova es va afegir d'acord a la programació, el [[Mercury-Redstone BD|MR-BD]] (de "Booster Development" o ''desenvolupament del impusador''; que va ser originalment conegut com a MR-2A). Va ser llançat el 28 de març, col·locant el vol del MR-3 un mes després, el 25 d'abril.<ref>''This New Ocean'', p. 324</ref> El vol del MR-BD va ser tot un èxit, assegurar que el vol tripulat del MR-3 es podria procedir sense més demora significativa.<ref>''This New Ocean'', p. 330</ref>