Nàdir-Xah Afxar: diferència entre les revisions

Una setmana després l'exèrcit va sortir de [[Delhi]] i es va dirigir a [[Kabul]], però llavors al arribar allí va girar al sud per anar al [[Sind]] a sotmetre a un vassall rebel: [[Khudayar Khan Abbasi]], nadiu de Siwi. Nàdir va avançar per [[Bangash]], [[Larkana]] i Shahdadpur entrant al desert del [[Thar]]. [[Khadayar]] es va tancar a [[Amarkot]] i fou fet finalment presoner per Nàdir. Va organitzar les seves possessions índies en tres províncies i va retornar a [[Nadirabad]] (via [[Siwil]] i [[Sahl]]) on va arribar el [[4 de maig]] de [[1740]].

 

 

En la seva absència el seu germà Ibrahim Khan, governador del [[Caucas]], havia estat mort en una campanya contra els [[lesguians]] que a més van fer incursions a [[Geòrgia]]. La primavera del 1741 Nàdir va decidir castigar als lesguians. Va enviar pel davant a tropes abdali que van assolar Djar, Djawukh i Akzibir, que no van poder completar la tasca. Quan en el camí cap al Caucas passava pel [[Mazanderan]], el [[15 de maig]] de [[1741]] prop de Kalayi Awlad un home amagat a la jungla li va disparar i el va ferir lleugerament. El agressor fou capturat i enviat a Tihran i Nàdir va seguir viatge passant per [[Qazvín]], Karadjadagh, [[Bardaa]] i Kabala. El juny de 1741 era al [[Daguestan]] on els caps locals li van anar a retre homenatge: el shamkal Surkhay III de Kazi-Kumuk (que s'havia sotmès a Nàdir i va morir aquest any i el va succeir el seu fill Muhammad ibn Surkhai), el usmi de [[Kaytak]], i el shamkhal de Tarki (Tarkhi, Tarkhu i altres variants). Els russos es van alarmar de possibles ambicions de Nàdir sobre territoris més al nord del Caucas i van reforçar la seva base de [[Kyzlar]] o [[Kizlyar]].<ref>on el maig del [[1742]] ja tenien 42.000 homes </ref> La campanya contra [[àvars]], lesguians i [[txetxens]] no fou gaire afortunada. A la tardor el home que havia atemptat contra Nàdir va confessar que el instigador era el fill Rida Kuli Mirza; al inici de desembre, quan tenia el campament a Bashlu, Rida Kuli fou portat a presència del pare i tot i les seves protestes de innocència, probablement autèntiques o almenys així ho creuen la major part dels historiadors, fou cegat.<ref> Mahdi Khan diu en la seva obra que el agressor era un esclau de Dilawar Khan Taimani, un cap turcman</ref> Nàdir va quedar molt angoixat pel suplici del seu fill. El hivern fou extraordinàriament dur, els subministraments cada vegada eren pitjors, i la lluita es va aturar; quan amb el bon temps es va reprendre la resistència va fer caure en nombroses emboscades a les tropes perses. Durant el [[1742]] el khan de Khivà fou enderrocat per rebels contraris al perses, i [[Balkh]] també es va revoltar, causant tot això un fort enuig a Nàdir. Un any i mig van estar les tropes al Caucas sense aconseguir la victòria. Nàdir es negava a retirar-se, no podia acceptar-ho després d'haver vençut a tots els enemics, alguns prou poderosos, no aconseguís derrotar a un grup d'uns centenars de muntanyesos. Finalment el gener de 1743 va arribar la comunicació del sultà otomà que rebutjava per a fer la pau, el reconeixement del ''madhhab djafarita'' i les condicions inherents. Nàdir va anunciar que en aquestes condicions hauria de reprendre la guerra per imposar les seves condicions i va sortir cap al sud (el [[10 de febrer]]).