Pau Bertran i Bros: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Bertran'' en motiu del -> Bertran'' amb motiu del
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 28:
Fill d'una pagesia benestant Bertran i Bros va néixer a [[Collbató]] el [[2 de juliol]] de [[1853]]. Va estudiar Filosofia i Lletres a la [[Universitat de Barcelona]] i és allí on té com a professors als principals impulsors de la [[Renaixença catalana|Renaixença]] ([[Rubió i Ors]], [[Milà i Fontanals]],...) i on s'integrarà als cercle d'amistat de futurs grans intel·lectuals vinculats també al moviments de la Renaixença com [[Menéndez Pelayo]], [[Costa i Llobera]] o [[Carreras i Candi]]. En el temps d'estudi a [[Barcelona]] va començar a publicar poesia a ''[[La Renaixensa]]''. Entre 1879 i 1882 exercí, al [[Maristes Valldemia|Col·legi Valldemia]] de [[Mataró]], de professor d’història.<ref name="Vellvehí">{{citar web |url=http://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/viewFile/113455/233408 |títol=La Renaixença a Mataró: El Col·legi Valldemia |consulta= 6 agost 2012 |cognom=Vellvehí i Altimira |nom=Jaume |autorenllaç= |coautors= |format= |llengua= |obra=Sessió d'Estudis Mataronins [en línia] Núm. 23 |pàgines=129-136 |lloc=Mataró |editor=Museu Arxiu de Santa Maria (Mataró) - Institut Ramon Muntaner |data=2006 |arxiuurl= |arxiudata= |doi= |citació= |ref= }}</ref>
 
L'any [[1881]] es casa amb Josepa Pedrosa, pubilla de Can Castells del Mas ,<ref>{{citar web |url=http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=566 |títol=Can Castells (Esparreguera - Baix Llobregat) |consulta=16 juliol 2012 |obra=Pobles de Catalunya |editor= |data= |llengua= }}</ref>, masia entre [[Esparreguera]] i [[Olesa de Montserrat]] on s'hi trasllada per tal d'exercir-ne d'administrador. És en aquest paratge al peu de [[Montserrat]] on es dedicarà intensament a l'estudi de la cultura popular de la seva terra, "[[Montserratí|el Montserrat]]", i on hi escriurà milers de costums i creences de la gent de la comarca a les seves llibretes de ''Popularitats''.
 
Paral·lelament va guanyar importants premis de poesia, entre els quals un accèssit a la [[Viola d'or i d'argent]] dels [[Jocs Florals de Barcelona]] el [[1884]] i la [[Flor Natural]] als [[Jocs Florals]] de [[1885]] amb ''Lletra de convit''. A més també va publicar diverses traduccions al català de poesia búlgara i romanesa, va fer estudi rigorós de la rondallística europea i va traduir en vers, també al català, el poema ''Hero i Leandre'' ([[1888]]), de l'escriptor i gramàtic grec [[Museu (escriptor)|Museu]].