Al-Àixraf Xaban: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
m Corregit: potencies -> potències
Línia 1:
'''Al-Màlik al-Àixraf Zayn-ad-Din Xaban ibn Hàssan ibn Muhàmmad ibn Qalàwun''', més conegut simplement com '''Al-Àixraf Xaban''' (en {{lang-ar|'''الملك الأشرف زين الدين شعبان بن حسن بن محمد بن قلاوون'''}}, ''al-Malik al-Axraf Zayn ad-Dīn Xaʿbān ibn Ḥassan ibn Muḥammad ibn Qalāwūn''), fou [[soldà]] [[mameluc]] [[bahrita]] o [[kiptxak]] d[[el Caire]] ([[1363]] - [[1377]]). Era fill d'[[an-Nàssir Hàssan]]. Va tenir el regnat més llarg dels anomenats qalawúnides (els descendents de [[Qalàwun]])
 
Quant el mameluc i regent [[Yalbugha al-Umari]] va enderrocar a [[al-Mansur Muhàmmad]], fou posat al tron, però mantenint-se la regència compartida amb Taybugha al-Tawil fins al 1366 quan aquest darrer en fou apart el març de 1366. [[Pere Tomàs (sant) |Pere Tomàs]], patriarca llatí de [[Constantinoble]] de 1364 a 1366 i delegat del papa [[Innocenci VI]] (d'Avinyó) va iniciar les negociacions per formar una lliga contra els mamelucs i va demanar suport a les potenciespotències occidentals però només va aconseguir suport efectiu de [[Pere I de Xipre]] i quan estava en els preparatius una revolta a [[Creta]] el va obligar a aturar la sortida; finalment el juny de [[1365]] Pere Tomàs va sortir de Venècia que li va donar suport amb la condició que ni Alexandria ni els otomans, amb els quals Venècia tenia acords comercials, serien atacats; però arribat a [[Rodes]], Pere Tomàs fou convençut d'atacar Alexandria i la flota cristiana amb 150 vaixells (10.000 homes 1 1400 cavalls) va arribar davant Alexandria el [[9 d'octubre]] de [[1365]], però no va desembarcar immediatament i quan ho va fer l'endemà els musulmans ja havien tingut temps d'organitzar la defensa i foren acollits amb una pluja de fletxes; els musulmans es van acabar retirant però els cristians estaven impressionats pel seu nombre i la majoria dels cavallers van recomanar la retirada; però Pere I de Xipre es va mostrar ferm i finalment la ciutat va ser conquerida i saquejada durant una setmana, i quan ja estava tot saquejat van abandonar la ciutat. Alguns vaixells sobrecarregats es van enfonsar, però la major part de la flota va poder tornar a Xipre.
 
Durant aquestos fets l'emir Yalbugha no va actuar per por que si deixava el Caire els seus rivals aprofitarien per deposar-lo. Quan finalment va decidir marxar a Alexandria, els cristians ja s'havien retirat. La guerra entre Xipre i Egipte va continuar fins al 1370. Els més perjudicats foren curiosament els cristians d'Alexandria, fustigats pels mamelucs i que van haver de pagar forts rescats pels cristians fets presoners pels xipriotes. Yalbugha va fer reconstruir Alexandria i va crear una flota que convertirà Egipte en una nova potència marítima. A finals del 1365 el [[Regne de Dongola |rei de Dongola]] va demanar ajuda Yalbugha contra un nebot que volia usurpar el tron i es va organitzar una expedició (desembre) que de fet només va lluitar contra els beduïns àrabs de la zona d'[[Aswan]].