Valent: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: noticies -> notícies |
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
||
Línia 48:
En aquest temps, els romans van sentir parlar per primer cop dels [[huns]] Aquest poble havia atacat els [[alans]], que vivien a la vora del riu [[Tanais]], i tot seguit havia caigut sobre els gots [[greutungs]]. El rei got [[Hermenric]] es va suïcidar el [[376]] i el seu successor, [[Vitimir]], va morir en combat, sent succeït pel seu fill [[Videric]] sota regència d'[[Alateu]] i de [[Safrax]], que van decidir la retirada cap al territori situat entre el [[Boristenes]] i el [[Danubi]].
El rei dels [[visigots]], [[Atanaric]], va intentar la resistència davant dels huns a la riba del [[Dniester]], però els huns eren imparables i finalment van optar per l'emigració. Dos-cents mil gots (entre els quals gent d'Atanaric i potser ell mateix) van aparèixer a la frontera romana del [[Danubi]] demanant entrar, mentre una delegació era enviada a l'emperador, a [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]], encapçalada pel bisbe got [[Úlfila]]. Valent va decidir autoritzar els gots a entrar a l'Imperi després de comprovar el seu [[cristianisme]],<ref>{{en}} Stephen Williams, Gerard Friell, i John Gerard Paul Friell, ''[http://books.google.cat/books?id=JNIOAAAAQAAJ&pg=PA196&dq=Alavivus&hl=ca&ei=CMi3S7u-PIikOIXl2KEL&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CC0Q6AEwAQ#v=onepage&q=Alavivus&f=false Theodosius: the empire at bay]''</ref>
Durant l'any [[377]] Valent va romandre a [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]], des d'on esperava forçar la sortida dels gots, als quals no donava proveïment. El ''comes'' Lupicí i el ''dux'' Màxim els fustigaven amb les forces que comandaven i intentaven que tornessin a travessar el Danubi, però van haver de servir-se dels soldats que vigilaven la frontera, que va quedar desguarnida. [[Safrax]] i [[Alateu]], els regents [[greutungs]], quan es van adonar que no hi havia soldats romans al limes, van entrar a territori romà amb les seves forces tot i que el permís els havia estat negat i es van unir a [[Fritigern]] prop de [[Marcianòpolis]].<ref>{{en}} Herwig Wolfram. ''[http://books.google.cat/books?id=xsQxcJvaLjAC&printsec=frontcover&dq=History+of+the+Goths&as_brr=3&hl=ca&cd=2#v=onepage&q=farnobius&f=false History of the Goths]''. Thomas J. Dunlap, trans. Berkeley: University of California Press, 1988</ref>
| |||