Principi de no-intervenció: diferència entre les revisions

El 27 de setembre de [[1930]], [[Genaro Estrada]], llavors secretari de relacions exteriors del govern de [[Pascual Ortiz Rubio]] a [[Mèxic]], va enviar una carta a tots els representants d'aquella nació en l'estranger. En ella els va referir un gran principi que fet i fet seria conegut com La [[doctrina Estrada]]. En la qual queda perfectament desenvolupat el principi de no intervenció, encara que amb un enfocament diferent a l'usat per [[James Monroe]]. En aquesta doctrina, s'establix que davant l'existència de governs estrangers i activitats emanades d'ells, Mèxic no es mostraria partidari d'emetre judicis referent a això. Ja que aquesta practicapràctica es considera denigrante, en el principi que menyscaba la sobirania de tals estats. A més s'establix que Mèxic tan sols es limitarà a mantenir o retirar als seus agents diplomàtics en altres nacions, així com acceptar o seguir acceptant, segons es consideri necessari, a representants estrangers. Així es fonamenta, per a Mèxic, un principi de no intervenció en el qual aquest país no es considera en capacitat de jutjar, aprovar o desaprovar a altres nacions.