Jurtxets: diferència entre les revisions

Just sortir els mongols, el rei Jin va traslladar la seva residenciaresidència reial a Kai-fong-fu. Això va fer pensar a Genguis Khan que els Jin preparaven una nova guerra i immediatament va trencar la treva i va reiniciar les hostilitats. Hopei fou envaït i el setge davant Beijing es va tornar a muntar. Un exèrcit de reforç Jin fou dispersat a Pa-tcheu entre Pekín i Ho-kien-fu. El governador de Beijing,<ref> els mongols l'anomenaven Djungdu, del xinès Tchong-lu, segons indica la "Història Secreta"</ref> el general Wan-yen Tcheng-huei, es va suïcidar; els mongols van entrar a la ciutat i els habitants foren massacrats i la van incendiar ([[1215]]); la destrucció de la ciutat va durar un mes ja que els mongols no estaven interessats en posseir una ciutat. Aquestes morts i saquejos no sempre eren per sadisme o interès; els nòmades estaven desconcertats i no sabien com actuar; i encara que els homes agafaven la seva part de botí hi ha casos com el del general Qutuqu, que va refusar rebre cap part del tresor Jin, que considerà propietat del gran khan.<ref>. Sobre les massacres de Pekín, una descripció interessant és la del ''Tabaqat-i-Nassiri'', de l'ambaixador khwarimz Baha al-Din Razi, que en fou testimoni ocular. El ''Yuanshi'', al considerar pòstumament a Genguis khan com emperador de Xina, evita esmentar directament aquest fets que podrien embrutar la memòria del conqueridor </ref>