Moçambic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: potencies -> potències
m Corregit: radio -> ràdio
Línia 74:
El [[25 d'abril]] de [[1974]] els militars esquerrans del [[Moviment de les Forces Armades]] van donar un cop d'estat a Portugal que va acabar amb el regim salazarista de [[Marcelo Caetano]]. El general [[António de Spinola]] va proposar un referèndum el [[1975]] per decidir el futur, però el Frelimo va rebutjar la proposta i va exigir la independència com a condició essencial. Les negociacions van seguir i van portar als acord de [[Lusaka]] de [[7 de setembre]] de [[1974]], que establia l'alto el foc i la immediata formació d'un govern provisional dirigit pel Frelimo, i la independència pel [[25 de juny]] de [[1975]].
 
Immediatament després dels acords, els colons blancs organitzats en l'anomenat [[Front Independent per a la Continuïtat de la Civilització Occidental]], i actuant en uns escamots anomenats Dragons de la Mort, van ocupar l'emissora de radioràdio i l'aeroport de Lourenço Marques però foren dominats per l'exèrcit portuguès, ajudats per unitats del Frelimo. El [[20 de setembre]] el govern provisional dirigit pel número tres del Frelimo Joaquim Chissano va entrar en funcions fins a la proclamació de la independència el [[25 de juny]] de [[1975]]. Al gener de 1975 els districtes de la colònia foren elevats a províncies i es van crear nous districtes de segon nivell.
 
El dia de la indepedència el president del Frelimo Samora Machel jurava com a primer president del nou país. L'estat seria dirigit pel Frelimo com a partit únic. El [[24 de juliol]] foren nacionalitzades la sanitat, l'educació i la justícia. El [[3 de febrer]] de [[1976]] els noms colonials foren suprimits (canviats per altres autòctons); el 1976 el dret de propietat fou reconegut a tots els moçambiquesos i estrangers però només per a una casa permanent i una segona residència, sense dret de tenir més cases i arrendar-les. Les terres foren socialitzades amb la pretensió d'incrementar la producció i millorar les condicions de vida dels camperols (que eren el 80% de la població). Encara que inicialment la gent fou molt receptiva, amb el temps l'entusiasme es va refredar i l'experiència va acabar en fracàs. El [[1981]] Machel va declarar la dècada de 1981-[[1991]] com la "década da vitória sobre o subdesenvolvimento''".