Genísser: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu caràcters de control Unicode
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 11:
Les primeres unitats geníssers tenien es nodrien de captius de guerra i esclaus. Després dels anys 1380, el sultà [[Selim I]] va incrementar les seves files com a resultat d'un impost en forma humana denominada ''devshirmeh''. Els homes del sultà reclutaven joves no musulmans, comunament nois cristians —triats al principi a l'atzar i més tard mitjançant una estricta selecció– per a ser ensinistrats. En segles posteriors semblen haver tingut predilecció principalment per candidats [[Grècia|grecs]] i [[Albània|albanesos]]. En general seleccionaven nois d'entre set i catorze anys i el seu nombre es regia per la necessitat de soldats del moment. Més tard les autoritats otomanes ampliaren el ''devshirmeh'' a Hongria. Podria esperar-se que residents locals no apreciessin el costum otomà quan es procedia al reclutament forçós, encara que nombroses poblacions veien en això una font de riquesa i un pròsper futur per als seus fills pels beneficis que derivaven de pertànyer a aquest cos militar.
 
Els geníssers eren ensinistrats sota una disciplina estricta amb durs entrenaments físics, ensenyaments en el maneig d'armes de l'època i tàctiques militars, així com una impecable educació (aprenien diversos idiomes, literatura, comptabilitat, etc.) i en condicions pràcticament monàstiques en les escoles Acemi Oğlanı. En aquestes escoles d'instrucció s'esperava que romanguessin célibes i anaven almenys encoratjats a convertir-se a l'[[Islam]], el que la majoria així va fer. En la pràctica, els geníssers pertanyien al sultà. A diferència dels musulmans lliures, tenien expressament prohibit deixar-se créixer la barba, i només se'ls permetia dur un bigoti. Se'ls inculcava des d'un primer moment que consideressin al Cos de Geníssers com la seva casa i família i al sultà com el seu pare real. Només aquells que demostraven ser prou forts durant el període d'instrucció arribaven el rang d'un genísser veritable, normalment a l'edat de vint-i-quatre a vint-i-cinc anys. El regiment heretava les propietats dels geníssers morts.
 
Els geníssers també aprenien a seguir els dictats del sant dervix Hacı Bektaş-ı Veli que havia beneït les primeres tropes. D'aquesta manera, l'ordre sufi Bektaşı i els seus dervixos es van convertir en una espècie de capellans per a la Guàrdia genísser. En aquest aspecte, així com les seves similituds en la seva vida aïllada, els geníssers s'assemblen als ordes monàstics cristianes de guerrers monjos, com la dels [[Cavallers de Sant Joan]] o l'[[Orde del Temple]].