Eliseu Meifrèn i Roig: diferència entre les revisions

Ara bé la seva obra és tan àmplia que es distingeixen tres moments clars on el seu art canvia degut a les influències coetànies que adopta. El primer moment abasta des del seu aprenentatge a l'Escola de Llotja fins als seus viatges a París (1875 – 1890), després hi ha un moment d'estabilitat on la seva obra es més madura i que abasta el canvi de segle (1890 – 1905), finalment un últim moment que abasta l'època dels seus viatges pel món fins a la seva estada a Mallorca (1905 – 1939).

* ''Primer moment (1875 – 1890):<ref> Mercè Vidal,ob.cit </ref>''és el moment de formació en el qual va eliminant a poc a poc els elements compositius que estableixen la tercera dimensió i se centra en elements de primer pla i l'enquadrament com feien molts dels artistes de l'[[Escola de Barbizon]], per això es creu que té certa connexió amb l'estil dels seus pintors, així com amb els [[impressionistes]] per la pintura ràpida que vol captar el moviment i el predomini del color.

* ''Tercer moment (1905 – 1939):<ref> Mercè Vidal,ob.cit; pp.65-68 </ref>''des d'ara la seva manera de fer ja és plena; ha assolit una varietat de temàtiques, riquesa en els plantejaments i seguretat tècnica, cosa que reflecteixen les seves sèries de temàtica variada. Meifrèn també analitzarà diferents formes de matisar els cels i les aigües en llocs i situacions diverses, però sobretot ho reflectirà en les obres que fa del poble de [[Cadaqués]].<ref> [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1910/11/24/pagina-14/33360260/pdf.html?search=Eliseo%20Meifr%C3%A9n. La relació de Meifrèn i Caraqués] La vanguardia 6-11-1912 </ref> Sempre sense abandonar la idea de reflectir més que un tema o anècdota la fugacitat del temps mitjançant els moviments en l'aigua i l'aire.