Julia García-Valdecasas Salgado: diferència entre les revisions

Com a delegada del Govern espanyol va destacar per la seva duresa repressiva contra els [[moviments socials]], especialment contra el [[moviment okupa]] i l'[[moviment antiglobalització|antiglobalització]], associant-los en tot moment amb la ''kale borroka'' [[País Basc|basca]].<ref name=fdez165-167/> Alguns exemples de gran contundència durant el seu mandat foren el desallotjament del cinema Princesa l'any 1996 (primer centre social okupat de Catalunya) o la resposta contra els detractors de la cimera de caps d'estat i de govern de la UE l'any 2001.<ref name=fdez165-167/> En altres casos, s'obstinà a vincular l'[[Esquerra independentista]] catalana amb l'[[Esquerra abertzale]] basca, pel que fa als mitjans de lluita. Exemple d'aquesta política fou el "cas dels tres de Gràcia", en el que s'imputava a tres joves del [[barri de Gràcia]] de [[Barcelona]] de l'organització d'un grup armat imaginari construit a partir d'informes de la [[Cos Nacional de Policia (Espanya)|Policia Nacional espanyola]]. L'acusació fou arxivada per la Fiscalia de l'[[Audiència Nacional espanyola]] davant de la manca de proves en la que es fonamentava l'acusació.<ref>{{ref-web |url= http://www.vilaweb.cat/noticia/3922619/20110826/gracia-josep-mayoral.html |títol= Els Tres de Gràcia i Josep Mayoral |nom= David |cognom= Fernàndez |enllaçautor= David Fernàndez i Ramos |editor= Vilaweb.cat |data= 26 d'agost 2011 |consulta= 8/1/2014}}</ref> Un dels casos més sonats fou el comentari proferit a la sentència 101/99 del Jutjat Penal núm. 4 de Barcelona en la que es deia que «els informes de la policia semblaven redactats per la desapareguda [[Brigada Político-Social]] del [[Franquisme]]"».<ref>{{ref-web |url= http://www.nodo50.org/criminalizacion_mov_sociales/dossier_barna.htm |títol= Que nos dejen en paz. Movimientos sociales, represión y montajes policiales |editor= Nodo50.org |llengua= castellà |consulta= 8/1/2014}}</ref><ref name=fdez165-167/>