Base química: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Check Wikipedia - correcció errors
Robot estandarditza plantilles de referències
Línia 16:
* Es dissolen en aigua i, en fer-ho, es dissocien en ions i són substàncies conductores de l'[[electricitat]].
* Amb els [[indicador de pH|indicadors]] reaccionen de la següent manera: tornen blau el paper de [[Paper de tornassol|tornassol]] i en la prova de la [[fenolftaleïna]] apareix el color rosa.
* Tenen [[gust agre]].<ref name="merriam-webster">{{citar ref-web | url = http://www.merriam-webster.com/dictionary/base | títol = Base definition | editor = Merriam-Webster | llengua = anglès | consulta = 21 juny 2013}}</ref>
* Són càustics.
 
=== Teoria àcid-base d'Arrhenius ===
{{AP|Teoria àcid-base d'Arrhenius}}
El químic suec [[Svante August Arrhenius]] va proposar una [[teoria de la dissociació electrolítica]] el [[1887]]<ref name="arrhenius">{{Citar ref-publicació | cognom = Arrhenius |nom=S.A. |enllaçautor=Svante August Arrhenius |article=On the Dissociation of Substances Dissolved in Water |url=http://www.chemteam.info/Chem-History/Arrhenius-dissociation.html |format= |llengua=anglès, traducció |publicació=Zeitschrift fur physikalische Chemie |lloc= |volum=I |exemplar= |data=1887 |pàgines=631 }}</ref> que indicava que els [[electròlit|electròlits]], en dissolució aquosa o fusos, es dissocien parcialment en ions carregats elèctricament.
 
Els [[electròlit|electròlits]] es classifiquen en [[àcids]], [[base (química)|bases]] i [[sal (química)|sals]]. Segons Arrhenius, en concret, les [[base (química)|bases]] són substàncies que en dissolució aquosa donen anions [[hidroxil]], OH<sup>-</sup>, això és, contenen un o més grups [[hidroxil]] que poden ser substituits per radicals àcids negatius per formar sals. per exemple:
Línia 30:
=== Brønsted-Lowry ===
{{AP|Teoria àcid-base de Brønsted-Lowry}}
El químic danès [[Johannes Nicolaus Brønsted]] i l'anglès [[Thomas Martin Lowry]], el [[1923]], publicaren de forma independent, una teoria sobre el comportament dels [[àcids]] i de les bases que superava la vigent, en aquells anys, [[teoria àcid-base d'Arrhenius]], car podia aplicar-se a qualsevol tipus de [[dissolvent]] mentre que la d'[[Svante August Arrhenius|Arrhenius]] només podia emprar-se per dissolucions aquoses.<ref name="Brønsted">{{Citar ref-publicació |cognom=Brønsted |nom=J.N. |enllaçautor=Johannes Nicolaus Brønsted |article=Some Remarks on the Concept of Acids and Bases |url=http://www.chemteam.info/Chem-History/Bronsted-Article.html |llengua=anglès, traducció de l'original en francès |publicació=Recueil des Travaux Chimiques des Pays-Bas |lloc=Països Baixos |volum=42 |exemplar= |data=1923 |pàgines=718-728 }}
</ref><ref name="Lowry">{{Citar ref-publicació |cognom=Lowry |nom=T.M |enllaçautor=Thomas Martin Lowry |article= |llengua= |consulta= |publicació=Chem. Ind. |lloc=Londres |volum=42 |exemplar=43 |data=1923 }} </ref> Segons aquesta nova teoria, ''un àcid és una substància que pot cedir protons, i una base és una substància que en pot acceptar''. Un [[àcid]] i una [[base (química)|base]] són ''conjugats'' quan estan relacionats per l'equació:
<center>àcid {{Equilibri}} protó + base </center>
 
Línia 263:
 
== Bibliografia ==
* {{citar ref-llibre |autor=A. Caamaño, D. Obach, E. Pérez-Rendón |capítol= 10| títol =Física i química | editorial =Teide |lloc= |data=2005 |pàgines= | isbn =8430746528 |ref=fiq }}
* {{citar ref-llibre |autor=Kenneth W. Whitten, Larry Peck, Raymond E. Davis, Lisa Lockwood, George G. Stanley |editor=Brooks Cole | títol =Chemistry |llengua=anglès | editorial = |lloc= |data=2009 |pàgines= | isbn =0495391638 |ref=whitten }}
 
== Vegeu també ==
Línia 273:
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
* {{citar ref-web | url = http://academicearth.org/lectures/heartburn-acids-and-bases | títol = Lliçó sobre els àcids i les bases | editor = Universitat de Califòrnia | lloc = Berkeley | consulta = 20 juny 2013 | llengua = anglès}}
 
{{1000 Ciència}}