Sorpe: diferència entre les revisions

'''Sorpe''' és un poble del terme municipal d'[[Alt Àneu]], a la comarca del [[Pallars Sobirà]]. Està enlairat a la dreta de la [[Noguera Pallaresa]], al nord de la vall del [[riu de la Bonaigua]], a l'altra banda del qual es troba l'[[avetosa]] de la Mata, també coneguda com '''la Mata de Sorpe''' o, també, la Mata de València. Segons [[Joan Coromines i Vigneaux|Joan Coromines]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Coromines |nom=Joan |enllaçautor=Joan Coromines i Vigneaux |capítol=Sorpe i Surri |títol=Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. VII. Sal-Ve |editorial=Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa" |lloc=Barcelona |data=1997 |pàgines= |isbn=84-7256-854-7 }}</ref> ''Sorpe'', de la mateixa manera que «''Surri''» i «''Sorre''», prové de l'ètim basc «''çur''» o «''zur''», «fusta», amb el sufix locatiu «''-be''», que passa a «''-pe''» i posteriorment a «''-re''», que significa «sota de». Per tant, Sorpe seria «sota la fusta», sota el bosc, fent referència als immensos boscos sota dels quals es troba el poble.

Les cases del poble són segons Montanya:<ref>{{citar llibre |cognom=Montaña |nom=Silvio |títol=Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà |editorial=Silvio Montaña |lloc=Espot |data=2004 |pàgines= |isbn=84-609-3099-8 }}</ref>

En el fogatge del [[1553]], Sorpe declara<ref>Mossèn Pere Ermengol i Mossèn Guillem Troc; Joan Arnau Mambilia, Vicenç d'Amill, Jaume Sentenac àlies Vesiada, Cebrià Tolsan, Bernadí de Portaran, Ramon Bernat de Lavarta i Guillem Arnau de Galceran. Iglésias 1981, {{Ref-llibre |cognom=Iglésies |nom=Josep |enllaçautor=Josep Iglésies i Fort |títol=El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II |pàgines = p. 78|editorial=Fundació Salvador Vives Casajoana |lloc=Barcelona |data=1981 |isbn=84-232-0189-9 }}

[[Pascual Madoz]] dedica un article del seu ''Diccionario geográfico...''<ref>{{Ref-llibre |cognom=Madoz |nom=Pascual |enllaçautor=Pascual Madoz |títol=Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1 |citació= Edició facsímil |editorial=Curial Edicions Catalanes |lloc=Barcelona |data=1985 (edició original 1845) |isbn=84-7256-256-5 }}</ref> a Sorpe. Hi diu que és una localitat cap del districte municipal que forma amb Borén, Isavarre i la Bonaigua de Baix, situada en el vessant oriental d'una muntanya de la Vall d'Àneu. Hi regnen els vents del nord, est i sud, i el clima és molt fred, però sa, propens a pulmonies i reumes. Tenia en aquell moment 20 cases i l'església parroquial de Sant Pere, servida per un rector ordinari i dos beneficiats. El poble tenia també l'Hostal de la Bonaigua A l'entorn hi havia diverses fonts abundants, una al costat mateix del poble i dues de ferruginoses, excel·lents, però del tot abandonades. Les terres són fluixes i pedregoses de qualitat mitjana, i a les muntanyes dels entorns només hi havia pastures. S'hi collia sègol, ordi, fenc, pastures i patates. S'hi criava bestiar de tota mena, preferentment vacum, i hi havia caça de llebres, perdius, isards i óssos. Comptava amb 20 veïns (caps de casa) i 174 ànimes (habitants).

* {{Ref-llibre |cognom=Lloret |nom=Teresa |cognom2=Castilló |nom2=Arcadi |capítol=Sorpe |títol=El Pallars, la Ribagorça i la Llitera |editorial=Fundació Enciclopèdia Catalana |lloc=Barcelona |data=1984 |col·lecció=Gran geografia comarcal de Catalunya, 12 |isbn=84-85194-47-0 }}