Diferència entre revisions de la pàgina «Mitridates VI Eupator»

m
Corregit: línea -> línia
m (Corregit: amplia -> àmplia)
m (Corregit: línea -> línia)
La guerra contra aquestos pobles fou encarregada per Mitridates als seus generals [[Diofant (general)|Diofant]] i [[Neoptòlem (general)|Neoptòlem]], que van tenir un èxit complert i van portar els exèrcits del Pont del Tanais al ''Tyras'' ([[Dniester]]), van derrotar els roxolans i van establir el [[Quersonès Tauric]] com a tributari del Pont. Una fortalesa coneguda com la Torre de Neoptòlem a la boca del ''Tyras'' fou segurament el límit oriental de les seves conquestes; amb els [[getes]] i altres tribus va tenir amistoses relacions i la seva influencia arribava fins a la frontera de [[Tràcia]] i [[Macedònia (territori històric)|Macedònia]]. A la mort de Parisades V del Bòsfor ([[108 aC]]) l'escita Saumac va intentar usurpar el tron però fou derrotat per Mitridates que va annexionar el regne (va regnar com a '''Mitridates I del Bòsfor'''). En aquesta època el regne vassall de [[Paflagònia]] fou unit també al Pont be per deposició o be per extinció de la dinastia local (Mitridates al·legava que li havia deixat el darrer rei en testament); una part del regne fou cedida a Bitínia però de fet va romandre sota reis locals sota pressió dels romans que protegien al príncep Astreodó.
 
En aquestos anys Mitridates va reforçar les seves aliances especialment amb [[Tigranes II d'Armènia]] al que va donar a la seva filla Cleòpatra en matrimoni. També va fer aliança amb el [[Regne d'Ibèria]] del Caucas i amb els [[Imperi Part|parts]]. Capadòcia fou objecte de la seva ambició i [[Ariarates VII]] va morir jove el [[99 aC]] suposadament enverinat per un emissari de Mitridates VI Eupator de nom [[Gordi]], i el va succeir el seu germà [[Ariarates VIII]] sota regència de la mare Laodice del Pont, germana de Mitridates, però aquesta es va posar sota protecció de [[Nicomedes III]] de [[Regne de Bitínia|Bitínia]]. El [[97 aC]] Mitridates VI Eupator va entrar al país suposadament per ajudar al seu nebot contra Bitínia però en realitat amb intenció d'ocupar-lo. Ariarates VIII se'n va adonar aviat i li va declarar la guerra, però després d'unes setmanes de lluita ambdós reis es van reunir a una tenda per negociar la pau; en aquesta tenda Mitridates, ajudat pel seu fidel Gordi (''Gordius''), va assassinar a Ariarates VIII i amb ell es va extingir la línealínia de reis de Capadòcia originada en [[Datames]]. Mitridates va proclamar rei a un dels seus propis fills amb el nom d' [[Ariarates IX]], sota la regència de Gordi. El [[96 aC]] els nobles capadocis van elegir rei a [[Ariobarzanes I]] Filoromà, i van enviar una ambaixada a Roma per demanar un rei, doncs consideraven que només un rei podia assegurar l'estabilitat; mentre Mitridates al·legava davant els romans que el seu fill era descendent per línea materna de Ariarates VI.
 
El Senat romà va donar permís al poble de Capadòcia per governar-se en la forma que lliurement escollissin. Així fou reconegut Ariobarzanes I. Mitridates VI el va combatre i amb l'ajut del rei Tigranes II d'Armènia el va foragitar del país, i va tornar a proclamar al seu fill Ariarates IX (vers [[94 aC]]), però el [[92 aC]] Ariobarzanes I fou restaurat per [[Luci Corneli Sul·la]]. El [[88 aC]] Mitridates va ocupar el país i va tornar a proclamar rei a Ariarates IX, però al any següent va proclamar l'annexió de Capadòcia al Pont. A la mort de Nicomedes III de Bitínia ([[91 aC]]) el va succeir el seu fill gran [[Nicomedes IV]] però Mitridates va donar suport a la revolta del seu germà [[Sòcrates de Bitínia|Sòcrates]] que va assolir el poder el [[90 aC]]. El senat romà va aprovar un decret ordenant la restitució de Nicomedes IV i d' Ariobarzanes I i se li va encarregar la feina a Mani Aquil·li mentre el governador de la província d'Àsia, Luci Cassi, havia de donar-li suport. Mitridates va haver de permetre el restabliment de Nicomedes IV i d'Ariobarzanes I ([[89 aC]]). Sòcrates es va refugiar a la cort de Mitridates.
1.125.520

modificacions