Eléndil: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: canvis estètics en relació a les plantilles d'enllaços d'articles bons i articles destacats |
m Corregit: línea -> línia |
||
Línia 7:
Quan els númenóreans es va revelar contra [[Vàlinor]], Eléndil va fugir de l'illa juntament amb els seus fills i la resta de fidels cap a la [[Terra Mitjana]], evitant així la Caiguda de Númenor. Van escapar-se amb nou vaixells, quatre capitanejats per Eléndil, tres per Ísildur i dos per Anàrion. Amb ells s'enduien els set [[palantir|palantiri]] i un plançó de Nímloth, l'arbre blanc de Númenor.
Quan va desembarcar a la Terra Mitjana va proclamar, en quenya: ''Et Eärello Endorenna utúlien. Sinome maruvan ar Hildinyar tenn' Ambar-metta'', que significa, "Del Gran Mar a la Terra Mitjana he vingut. En aquest lloc habitaré, i els més hereus, fins a la fi del món." Aquestes mateixes paraules van ser pronunciades per [[Àragorn|Eléssar]], el seu 39è descendent en
Eléndil va viure al Nord, on va fundar el regne d'[[Àrnor]] i la seva capital, Annúminas. Al sud s'erigí el regne del sud de [[Góndor]], del qual ell també fou proclamat rei. El seu fill Anàrion hi va fundar la ciutat de Minas Anor a Anòrien, i Isíldur va fundar Minas Ithil a Ithílien. La capital del regne del sud era Osguíliath, construïda al curs del riu Ànduin. A través dels palantiri les principals ciutats dels dos regnes es podien comunicar.
| |||