Pardal de passa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
+ ref |
||
Línia 23:
Té una complexa distribució per l'àrea mediterrània, Cap Verd, les Illes Canàries, Madeira, Àfrica Septentrional, Ibèria occidental, Sardenya, Sicília, Malta, els Balcans i a través d'Àsia sud-occidental i central, des de l'est de [[Turquia]] fins a l'occident de Xina. Manca, no obstant, d'algunes zones de la regió mediterrània, en particular [[Itàlia]] i [[Còrsega]], on el substitueix el [[pardal italià]], que és un intermedi (potser un [[híbrid]]) entre el pardal comú i el de passa. També hibriden freqüentment en Àfrica Septentrional (nord-est d'[[Algèria]], [[Tunis]], i nord-oest de [[Líbia]]), formant una població mixta molt variable que va des d'animals amb aspecte idèntic al pardal comú, passant per tots els aspectes intermedis.
Han ampliat considerablement la seva àrea de distribució en els últims 200 anys, en part per colonització natural, com als Balcans ([[Bulgària]], [[Romania]], [[Sèrbia]] i [[Moldàvia]], colonitzades després de 1950) i en part per intervenció humana accidental, com l'arribada a [[Canàries]] (començament del segle XIX) i [[Cap Verd]] (1832) a bord de vaixells. Madeira fou colonitzada en maig de 1935
== Costums ==
En algunes zones és un ocell urbà, en particular on falta el pardal comú, com ara les illes Canàries, Madeira i Malta, però més sovint viuen en arbres a prop de rius o altres zones humides, en terres de conreu viuen lluny dels edificis. Molt gregaris, sovint fan els nius molt pròxims entre ells o inclús comparteixen grans nius múltiples, malgrat que cada parella té la seva cavitat i la seva entrada. Algunes colònies de cria es trobin en la base de grans nius d'aus, com ara les de [[cigonya blanca]]. Les colònies poden comptar des d'unes poques parelles fins a més de mil.
== Referències ==
{{referències}}
{{Commonscat|Passer hispaniolensis}}
| |||