Puebla de Sanabria: diferència entre les revisions

Sanabria apareix documentada des del segle VII com a parròquia [[Sueu|sueva]] i ceca visigoda sota el nom de "Senapria". En el segle X la "Urbs Senabrie" és citada com referent territorial en els primers diplomes del monestir de San Martín de Castañeda. La consolidació d'aquest nucli urbà com cap de tota la comarca sanabresa es produí a partir del regnat d'[[Alfons VII de Castella]]; posteriorment [[Alfons IX de Lleó]] va fomentar el seu desenvolupament mitjançant l'atorgament d'una carta de poblament el l'1 de setembre de 1220, inspirada en el Fur de [[Benavente]]. El text d'aquest fur és conegut a través d'un privilegi d'[[Alfons X el Savi]] (Sevilla, 19 de maig de 1263) pel qual confirma i modifica parcialment la carta foral d'[[Alfons IX]]. Durant el segle XVII sofrirà la [[Guerra de Separació de Portugal]] a l'estar enclavada en ple front de batalla. D'igual manera, durant la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] entre els partidaris de [[Felip V d'Espanya|Felip d'Anjou]] i l'[[arxiduc Carles]], la vila serà ocupada per tropes portugueses, i recuperada per la [[Imperi Espanyol|monarquia hispànica]] el 24 de desembre de 1715, segons s'acordà a la [[Pau d'Utrecht]].