Blèmies: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: II hi hagueren uns anys -> II hi hagué uns anys
m Corregit: al Imperi -> a l'Imperi
Línia 5:
Als territoris abandonats pels blèmies es va establir un poble procedent potser del sud o sud-oest, que va fundar el regne de [[Ballana]] i que va ser l'embrió del regne de [[Nobàtia]]. Al final del segle III hi hagué uns anys de guerres amb els blèmies en què romans i aliats van combatre a aquest poble. Els enfrontaments periòdics no van parar durant el segle IV i la primera meitat del V.
 
El [[451]] l'emperador [[Marcià]] va signar la pau amb els blèmies i a canvi d'una petita indemnització i d'alliberar als presoners romans, els blèmies van obtenir el dret a establir-se a Philae on podrien adorar als seus déus pagans (cosa que estava prohibida ala l'Imperi). Finalment, el rei de Nobàtia, Silko, els va derrotar definitivament i quan, el [[540]], [[Justinià I]] va tancar el temple de [[Philae]], els blèmies —que encara practicaven la religió egípcia— no van oposar resistència. Progressivament es van convertir al cristianisme.
 
Els blèmies provocaven moltes llegendes entre els romans. La més coneguda, recollida a Plini entre altres, els imaginava com a éssers sense cap (els ulls i la boca estarien enmig del tronc). Aquests [[monstre]]s es van fer populars a l'Edat Mitjana, perdent el referent històric i van aparèixer en diverses obres de ficció.