Xamkhalat dels Kazi Kumuk: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
m Corregit: Al inici -> A l'inici
Línia 20:
Una revolta va esclatar el 1877, durant la guerra contra Turquia, i els rebels van conquerir la fortalesa de [[Kumukh]] el 8 (20) de setembre de 1877; l' ''usmi'' de Kaytak va recuperar el seu país i el ''masum'' de Tabarsaran va fer el mateix, però el Xamkhalat no hi va participar; el [[1878]] la revolta fou reprimida.
 
AlA l'inici del segle XX es va formar una petita elit de intel·lectuals kumuks d'on va sorgir el moviment nacionalista i democràtic que es va desenvolupar abans i després de la revolució. Aleshores els kumuks tenien una complexa però completa estructura feudal amb una classe dirigent formada pel ''Xamkhal'', els ''begs'', l'alta noblesa (''txanka'') la mitja noblesa (''sala-uzden'') i els caps religiosos; les classes inferiors les formaven els homes lliures (''uzden''), els serfs alliberats (''čagar'', organitzats en ''dimi'' = grups), els serfs vinculats a la terra (''terkeme'', vivint en diversos ''auls'' i treballant la terra) i els esclaus domèstics (''kud'') que eren molts pocs; al segle XX van augmentar els comerciants però els obrers pràcticament no existien i els que es dedicaven a la industria ho feien en l'artesania.
 
Després de la revolució, el 1917, els kumyks preconitzaven una unió dels pobles turcs del [[Caucas]], en contra de la unificació per religió que proposaven els conservadors; la llengua unificada havia d'estar basada en el kumyk o l'àzeri, i volien ser part del gran moviment panturc (que tenia centres a [[Bakú]], a [[Kazan]] i a [[Crimea]]) que pensava en una [[Panturània]] que agrupava a tots els estats turcs del món. després d'una lluita pel poder entre els liberals i socialistes moderats i els conservadors dirigits pel xeic Uzun Hadjdji i l'imam Gotsinski, els bolxevics es van fer amb el poder a les principals ciutats de la plana l'abril de 1918; el setembre de 1918 l'exèrcit blanc del general Bicherahov, equipat a Pèrsia pels britànics, va dominar Daguestan i els soviètics no en van recuperar el control fins al 1920 quan [[Denikin]] fou derrotat i els partidaris de l'imam Gotsinski foren rebutjats a les muntanyes.