Colònia romana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: mes -> més grans que les colòn
m Corregit: mes -> més honorífic. Una de l
Línia 28:
La lluita entre populars (els partidaris de proposar les lleis a les assemblees populars) i [[optimats]] (els partidaris de proposar lleis al senat) va començar al final del [[segle II aC]]. Els populars per triomfar a les assemblees havien de proposar reformes que donessin satisfacció al poble però per portar-les a terme calia un suport especial i Lucius Appuleius Saturninus es va adonar que calia suport militar. Així Apuleius va proposar de donar terres als veterans de l'exèrcit de [[Gai Mari]] buscant el suport de l'exèrcit i dels veterans; els optimats van obstruir aquesta norma; Apuleius podia demanar el suport dels veterans però no ho va fer i finalment fou assassinat ([[100 aC]]). Però després [[Sul·la]] i [[Juli Cèsar]] van fundar nombroses colònies pels seus veterans. Colònies de Cèsar, en les que basava el seu poder foren [[Càpua]], ''Cecilia Metellina'' ([[Medellín]] a Hispània), [[Hippo]], [[Thapsus]] i [[Sinop]]e entre d'altres. Sota [[August]] la majoria de les colònies foren a les províncies ([[Lió]], [[Augst]], [[Barcelona]], [[Siracusa]], [[Durrës]], [[Patras]], [[Cnossos]], [[Beirut]] etc...
 
La pràctica va continuar sota els següents emperadors i cada vegada el títol era mesmés honorífic. Una de les darreres colònies que es va convertir en ciutat fou [[Nicomèdia]], en temps de [[Dioclecià]].
 
Es coneixen unes 400 ciutats amb rang colonial.