Revolta d'Ankl: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: mes -> més hostils, com els Ma
m Corregit: mes -> més indecisos (Bagratun
Línia 7:
Els perses van reaccionar i un exèrcit que estava a la regió de [[Derbent]] lluitant contra els huns es va desplaçar cap Armènia i es va acantonar a [[Aghuània]], a la frontera amb terres armènies. Per la seva banda els rebels van demanar ajuda a Bizanci on Marcià acabava de succeir a Teodosi II. Però Marcià, sota consell del cap de la milícia d'orient, Anatol, i del ''comites'' d'orient (amb seu a [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]]) Florentius, va preferir mantenir la neutralitat, enfrontat com estava als huns (acampats a Hongria i Romania).
 
Els rebels es van organitzar en tres exèrcits: el primer a les ordres de Nershapuh Remposian, s'encarregaria de defensar el sud-est (districtes d'[[Her]] i [[Zaravand]]); el segon, sota ordres de Vardan Mamikonian, el nord-est, a tocar d'Aghuània; i el tercer va quedar a les ordres de Vasak de Siunia. Les forces del darrer estaven formades pels nakharar mesmés indecisos (Bagratuni, Khorkhoruni, Apahuni, Vahevuni, Paluni, Gabelian i Urdz).
 
Els perses van entrar al país creuant el [[Kura (Geòrgia)|Kura]] i van acampar a la riba del Khalkhal, encara a l'Aghuània. Allí els va atacar Vardan que els va derrotar. Vardan va perseguir els perses fins a Derbent, d'eon va expulsar la guarnició persa, i que va entregar als aghuans. Un tractat d'amistat fou signat amb els huns que dominaven des el Caucas a La Gàl·lia.