Bogha al-Khabir: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: al islam -> a l'islam |
m Corregit: mes -> més lleial però que no |
||
Línia 17:
El príncep armeni de Katshen o [[Artsakh]] (a l'[[Aghuània]]), Abu Musa Isai, fill d'Aternerseh de Siunia (Aternerseh havia conquerit Artsakh vers [[828]] o [829] i des llavors es va titular rei dels Aghuans), que havia rebut l'ordre de Bogha de sotmetre's, va decidir resistir davant l'exemple dels Tsanar. Bogha es va establir a [[Bardaa]], la vila que feia de capital quant Dwin estava en mans d'ostikans rebels. Els atacs de Bogha no van reeixir. Sembat I Ablabas li va recomanar coratge. Després d'un any de lluita sense èxit, va arribar l'ordre de Samarra (seu del Califa) de donar l'''aman'' (perdó) al príncep. Una vegada establerta la pau Abu Musa fou rebut amb honors, però se'l va obligar a viatjar a Samarra. També el seu pare Aternerseh fou fet presoner mes tard. Per aquest temps Ashot Bagratuni (el futur Ashot I el gran) va obtenir el perdó per a Gurgen (fill d'Abubeldj) que va poder tornar d'Sper a les seves terres ancestrals de Mardastan. Però al Vaspurakan els naturals del país, després del que havia passat amb els Tsanars, s'havien revoltat contra Bogha dirigits per Abu Djafr Ardzruni, i Gurgen al tornar va agafar la direcció de la revolta (Abu Djafr va fugir) i va derrotar l'exèrcit enviat per Bogha a Ordakh a l'entrada del Haiots Tzor (la Vall dels Armenis) al sud-est del llac Van, victòria que de fet va alliberar d'àrabs el Vaspurakan ja que Bogha va optar per reconèixer a Gurgen com a príncep a canvi d'una submissió nominal. No va tardar a disputar-li el poder Grigor Ardzruni, germà d'Ashot Ardzruni, que havia fugit a Abkhàzia i havia tornat amb suport del curopalata bagràtida de Klardjètia i dels bizantins. Gurgen el va rebutjar i davant el perill àrab els dos cosins van fer les paus i es van repartir el país: Gurgen el Reshtuniq i Mardastan i Grigor la resta. Però Grigor va morir poc després i Gurgen va recuperar el poder complet.
Vers el [[855]] Bogha va atacar el principat de [[Siunia]] Oriental governat per Vasak i son germà Ashhot. Els atacats es van refugiar a la fortalesa de Balkh que si be no va poder ser ocupada, va patir molt, i Vasak va fugir a [[Kotaiq]] i finalment al [[Gardman]] on el príncep local, l'[[ishkhan]] Ketridj, el va empresonar i el va entregar a Bogha; també el seu germà Ashot fou fet presoner poc després. Però la traïció de Kutridj no li va servir per lliurar-se de Bogha doncs aquest va entrar al principat i el va fer presoner; després va envair el Outi o Uti i va fer presoner a Esteve Kun senyor dels [[Sevordiq]]. La vila de Shamkur, a la riba del [[Kura (Geòrgia)|Kura]], que havia estat destruïda un temps abans pels khàzars, fou repoblada de musulmans i formaria amb Gandja i Bardaa la triada de ciutats per vigilar l'Armènia oriental. L'últim príncep que Bogha va enviar a Samarra fou a [[Sembat I Ablabas]], el
Avançat el [[855]] Bogha va tornar a Samarra. Allí estaven tots els prínceps armenis que havia derrotat: Bagrat I Bagratuni de Taron (y els seus fills Ashot i David), Sembat I Ablabas príncep de [[Bagaran]], Ashot Ardzruni de Vaspurakan (amb el seu fill Grigor i el seu germà Gurgen), els prínceps de Siunia Oriental Vasak i Ashot i els seus parents de Grigor i Felip, els prínceps de Siunia i Aghuània Aterneseh i Abu Musa Esai, el príncep Shal de [[Shake]], Hovhannes de [[Sasun]], Grigor Mamikonian de Bagrevand, Esteve Kun dels Sevordiq, Ketridj de Gardman i Nerseh de [[Garithaianik]]. Hovhannes de Sasun fou executat per haver matat al ostikan [[Yusuf ben Abu Said ben Marwazi]] ([[851]]-[[852]]). Esteve fou també executat per una venjança personal del califa. Els demes es van salvar mitjançant conversió a l'islam, menys Sembat Ablabas que no es va voler convertir i va ser retingut fins a la seva mort.
| |||