Història de la tipografia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
m Corregit: mes -> més tard (1.000 aC) nei
Línia 7:
==L'Alfabet==
 
La paraula [[alfabet]], que neix de les dues primeres lletres gregues, "alfa" i "beta", denota precisament això, el pas cap a un sistema d'escriptura del llenguatge oral. Des del pas d’[[Homo erectus]] a [[Homo sapiens]] i els primers llenguatges complexos fins a l'escriptura passen molts anys, anys de [[pintures rupestres]] i altres representacions de la realitat. Als primers [[pictograma|pictogrames]] (cap al 3.500 aC) els succeeixen ideogrames [[sumeris]] (cap al 2000 aC). El pas de gegant arriba quan s'equipara un [[símbol]] a un so, donant lloc a l’[[escriptura cuneïforme]] sil·làbica. Comencen a aparèixer els primers alfabets, amb una trentena de consonants i uns segles mesmés tard (1.000 aC) neixen els alfabets fenicis, que són la base dels alfabets occidentals actuals.
El segle I aC els [[romans]] ja empraven un alfabet quasi igual al que s'utilitza actualment. Estem parlant, es clar, de l’[[alfabet llatí]], ja que cal recordar que al món hi ha d'altres sistemes alfabètics emprats en algunes regions (el [[alfabet cirílic|sistema cirílic]], emprat per russos i búlgars, l’[[alfabet grec]], l'àrab, el xinès, el japonès…). A partir d'aquí podríem dir que neix la història de les tipografies, ja que neixen a partir del primer moment en què s'empra l'alfabet per plasmar (en pedra, marfil, papirs, pells, fusta,…) idees i oracions.